Roger Tartera

Aquest Nadal des del bloc d'en Roger Tartera volem regalar-vos literatura. Per això durant les últims setmanes us hem proposat un concurs senzill i divertit per poder guanyar un lot de llibres. Cada dijous us hem fet una pregunta literària que podrieu resoldre llegint el bloc. En total són cinc preguntes, i avui dijous 27 de desembre fem la última. Si contesteu correctament a totes les preguntes entrareu al sorteig de tres dels llibres d'en Roger Tartera. Podeu respondre les preguntes deixent un comentari al bloc, al Facebook o el Twitter. La cinquena i útltima pregunta del concurs és: 

 

5. Com es diu el protagonista del llibre 'El vigilant en el camp de sègol'?

La cinquena i última pregunta del concurs nadalenc, el dijous vinent sabrem qui ha estat el guanyador del lot de llibres. BON ANY 2013

Avui nit de Nadal us vull desitjar el millor per aquestes festes que aquesta nit arrenquen recomanant-vos una obra de teatre molt adient per els dies en els que ens trobem. Dimecres passat es va estrenar al Teatre de la Biblioteca Nacional de Catalunya Natale in casa Cupiello, una producció de La Perla29 dirigida per Oriol Broggi i amb un repartiment de luxe. Una obra de teatre fantàstica creada per Eduardo de Fillipo que em va fer gaudir com feia temps que no ho feia. Plena de sentiments i emocions Natale in casa Cupiello ens explica la història dels Cupiello que es preparen per celebrar la nit de Nadal. Un clàssic de La Perla29 que es va estrenar al 2010 i que ara a ha tornat a la Biblioteca Nacional de Catalunya fins el 27 de gener.

Una recomanació fantàstica per aquests dies, per celebrar el Nadal anant i el teatre i gaudint de l'art i la cultura dels nostres actors i directors. 

Que passeu un BON NADAL i un bon 2013! 

Aquest Nadal des del bloc d'en Roger Tartera volem regalar-vos literatura. Per això us proposem un concrus senzill i divertit per poder guanyar un lot de llibres. Cada setmana us farem una pregunta literària que podreu resoldre visitant el bloc. En total seran cinc preguntes, fins el 27 de desembre, que farem la darrera. Si contesteu correctament a totes les preguntes entrareu al sorteig de tres dels llibres d'en Roger Tartera. Podeu respondre les preguntes deixent un comentari al bloc, al Facebook o el Twitter. La quarta pregunta del concurs és: 

3.  Com es diu el llibre de Muriel Villanueva que va venir a presentar a la Biblioteca de Tiana?

La cinquena i última pregunta del concurs nadalenc, el proper dijous al bloc d'en Roger Tartera, al Facebook i el Twitter. Molta sort!

Catàstrofes

Sílvia Cortés, María José Lizarte, Roger M. Puig, Marc Serra i Marc Torrecillas

Sala Beckett // 17 de desembre de 2012

Sempre m'ha agradat molt el teatre, veure'l i escriure'l. La meva relació amb aquest gènere ve de lluny. Alguns dels meus relats han estat representats per algunes companyies municipals i sempre he intentat seguir escrivint-ne, tot i que en nombroses ocasions la novel·la ha passat per davant. Però el teatre torna sempre a la meva vida i darrerament ho ha fet amb intensitat arran de la meva participació al curs de teatre que he fet a la Sala Beckett amb Jordi Galceran com a professor. Un curs que m'ha ajudat molt a reescriure una de les meves darreres obres de teatre i que m'ha animat molt a potenciar aquest gènere i a moure'l per, qui ho sap, poder veure alguna de les meves obres dalt d'un escenari algun dia. 

Per això vull obrir avui un espai molt especial dedicat al teatre on aniré recomanant-vos obres de teatre que vagi a veure, actors, i us aniré explicant els meus projectes en aquest àmbit. En aquest sentit avui us vull parlar de l'obra que vaig anar a veure dilluns al vespre a la Sala Beckett, 'Catàstrofes', una obra de cinc dramaturgs amb una gran projecció Sílvia Cortés, María José Lizarte, Roger M. Puig, Marc Serra i Marc Torrecillas, que neix després del taller Nocturns de Pau Miró a l’Obrador d’estiu. Cinc textos que ens parlen de possibles catàstrofes, cinc peces sobre la desesperació que provoca tota situació límit, on també hi té cabuda l'humor. Una obra que em va agradar molt i que tant de bo puguem veure properament de nou a l'escenari. Us animo també a seguir la trajectòria d'aquests dramaturgs, que segur que se'n parlarà molt. Seguiré informant dels meus projectes al voltant del teatre.

Aquest Nadal des del bloc d'en Roger Tartera volem regalar-vos literatura. Per això us proposem un concrus senzill i divertit per poder guanyar un lot de llibres. Cada setmana us farem una pregunta literària que podreu resoldre visitant el bloc. En total seran cinc preguntes, fins el 27 de desembre, que farem la darrera. Si contesteu correctament a totes les preguntes entrareu al sorteig de tres dels llibres d'en Roger Tartera. Podeu respondre les preguntes deixent un comentari al bloc, al Facebook o el Twitter. La tercera pregunta del concurs és: 

3.  Qui és l'autora del llibre El noi de la moto? 

La quarta pregunta del concurs nadalenc, el proper dijous al bloc d'en Roger Tartera, al Facebook i el Twitter. Molta sort!

Lo imposible

Juan Antonio Bayona

Any d'estrena: 2012

Intèrprets: Ewan McGregor, Naomi Watts, Tom Holland, Geraldine Chaplin, Marta Etura, entre d'altres.

Gènere: drama 

Avui vull parlar-vos d'una de les pel·lícules més destacades d'aquest 2012 Lo Imposible, de Juan Antonio Bayona, la pel·lícula que recrea la història real d'una família espanyola que va patir el tsunami de Tailandia. Haig de confesar-vos que abans de veure-la tenia certes reticències, però el final em vaig decidir. La veritat és que a mi em va agradar, i força. Primer de tot em va agradar molt la realització tècnica del film, les imatges del tsunami, la devastació recreada amb tots els detalls i les secuències de desasperació, ràpides i totalment caòtiques (sobretot la primera escena després del tsunami quan mare i fill intenten trobar-se mentre els arrossega l'aigua). Un gran treball, sens dubte. 

L'argument i la part emocional de la novel·la també em va arribar, sobretot la manera en què el director ens presenta els personatges, perduts dins el tsunami però també en la seva vida, els sentiments mostrats però no dits, sense caure en un dramatisme gratuït malgrat la situació i amb moments àlgids de tensió emocional, que et fan adonar-te de la capacitat ilimitada de l'ésser humà quan es troba en una situació desesperada. Destacar per acabar el paper del gran dels tres fills, i una de les decisions que pren el pare en un moment determinat de la pel·lícula (que no desvetllaré) i que ha estat de les més polèmiques entre els espectadors. Haig de dir que jo ja sabia el final de la pel·lícula abans de veure-la perquè coneixia la història real de la família. Potser si no hagués estat així, el visionat hagués estat diferent. Ja m'ho direu. 

:: Altres recomanacions :: 

Aquest Nadal des del bloc d'en Roger Tartera volem regalar-vos literatura. Per això us proposem un concurs senzill i divertit per a poder guanyar un lot de llibres. Cada setmana us farem una pregunta literària que podreu resoldre visitant el bloc. En total seran cinc preguntes, fins els 27 de desembre, que farem la darrera. Si contesteu correctament a totes les preguntes entrareu al sorteig de tres dels llibres d'en Roger Tartera. Podeu respondre les preguntes deixant un comentari al bloc, al Facebook o el Twitter. La primera pregunta del concurs és: 

2. A quina escola d'escriptura va estudiar Roger Tartera? 

La tercera pregunta del concurs nadalenc el proper dijous al bloc d'en Roger Tartera, el Facebook i el Twitter. Molta sort! 

El vigilant en el camp de sègol

J.D. Salinger

Empúries 

Última edició en català: La Butxaca 2007 

I avui és dia de retornar al passat per recomanar-vos, si encara no l'heu llegit un dels meus llibres de capçalera 'El vigilant en el camp de sègol' de J. D. Salinger. 

La majoria d'opinions sobre aquest llibre publicat als anys 50 són molt bones, però també n'hi ha de dolentes. Per mi senzillament és especial i indispensable entre els llibres que conformen la història de la meva vida literària. El llibre ens explica en primera persona uns pocs dies de la vida de Holden Caulfield, un noi nordamericà amb una vida interior molt complicada, que expulsen un cop més de l'escola on es troba internat. Holden no comprèn la societat on viu i, al mateix temps, tampoc se sent comprès, i tot això el fa patir molt. No suporta res del que l'envolta, ni l'escola, ni la majoria de companys, i veu el món ple de vanitats, d'egoisme, d'injustícia, d'hipocresia, d'egocentrisme, etc. Tot plegat el deprimeix i no pot fer res més que fugir, fer-se el sord i el mut i allunyar-se de la societat. Però la seva germana petita, que adora, serà el seu salvavides, perquè en ella hi trobarà la infància, l'únic lloc on encara hi viu la innocència, que cal protegir costi el que costi. Per això s'imaginarà un grup de nens jugant en un camp de sègol, al costat d'un penya-segat on ell serà el vigilant per evitar que caiguin. En definitiva una lectura molt recomanable per a tothom, no només per als joves, perquè els parla de la identitat, del sentit de l'existència, sinó també per als adults que un dia ens vàrem oblidar de jugar al camp de sègol per por de caure al penya-segat. 

Aquest Nadal des del bloc d'en Roger Tartera volem regalar-vos literatura. Per això us proposem un concurs senzill i divertit per a poder guanyar un lot de llibres. Cada setmana us farem una pregunta literària que podreu resoldre visitant el bloc. En total seran cinc preguntes, fins els 27 de desembre, que farem la darrera. Si contesteu correctament a totes les preguntes entrareu al sorteig de tres dels llibres d'en Roger Tartera. Podeu respondre les preguntes deixant un comentari al bloc, al Facebook o el Twitter. La primera pregunta del concurs és: 

1. En quina ciutat europea van ser protagonistes les 'bicicletes blanques' com a símbol d'un moviment social?

La segona pregunta del concurs nadalenc el proper dijous al bloc d'en Roger Tartera, el Facebook i el Twitter. Molta sort! 

La setmana passada vaig acabar el Curs de Dramatúrgia de la Sala Becket Com millorar la teva obra, que imparteix Jordi Galceran, i la veritat és que ha estat una experiència fantàstica. Durant tres setmanes, els alumnes del curs, hem analitzat la nostra obra de teatre i hem escoltat atentament les reflexions de Jordi Galceran i dels companys sobre aquesta, per fer-ne canvis i millores. Estic molt satisfet del tomb que ha donat la meva obra de teatre. 

Divendres passat va tocar analitzar la meva obra al curs i vaig veure moltes coses que jo no havia estat capaç de captar per mi mateix. La veritat és que tot plegat va donar la volta al meu text. La meva obra és sobre dues ex amigues que es retroben al cap de deu anys. Certament em resulta més complicat acostar-me als universos femenins del què en un principi pensava. El punt clau és que tothom va trobar a faltar més mala bava, tensió dramàtica i disputa entre les dues protagonistes. En el meu text elles fan les paus de seguida, cosa poc versemblant si es tracta de dues dones que s'han odiat profundament ja que han tingut en el passat, un conflicte molt potent que les ha separat. La idea central de l'obra era la reconciliació entre elles, cosa amb la que van estar d'acord els participants al curs. És més, els va agradar molt que elles acabin juntes, és a dir, tenint una relació sentimental. Aquest motiu que no acabaven de reconèixer en el passat, és el que les ha distanciat, ja que de bon principi estaven atretes l'una per l'altra. A través d'un joc d'enganys, mentides i de competició per explicar-se unes vides idíl·liques que en realitat són mentida, es construeix una proposta de nou text amb la que em posaré a treballar ben aviat.

L'obra, doncs, manté la idea central de la reconciliació però agafa una nova volada que la fa més potent, negra i recargolada. En definitiva, com ja he dit, he trobat el curs molt profitós, interessant i productiu i me n'he adonat, de nou, que quan un es pensa que controla el procés d'explicar històries sovint se n'adona que se t'escapen molts aspectes.

SINOPSI: La pel·lícula ens explica la història del doctor Alfred Jones, que treballa al Centre Nacional pel Foment de la Piscicultura, on realita investigacions sobre la reproducció dels mol·luscs. Un bon dia el multimilionari xeic del Iemen Mohamed ben Zaidi bani Tihama, s'interessa per la introducció de l'art de la pesca amb mosca a les muntanyes del nord del Yemen. En Jones refusa inicialment l'oferta, però un assessor del primer ministre britanic l'obliga a acceptar amb l'objectiu de millorar la imatge del país al món àrab. Així doncs, el doctor Jones es veu obligat a col·laborar amb una jove i atractiva representant del xeic i llençar-se a una aventura amb un final de misteri inclòs. 

L'obra de teatre 'Encara tenim la medicació' ha estat finalista al Sisè Premi de Teatre Ciutat de Gandia que es va donar a conèixer divendres passat. L'obra guanyadora del premi ha estat 'La terra oblidada' de Llàtzer Garcia'. 

El Premi de Teatre Ciutat de Gandia ha arribat enguany a la seva sisena edició, consolidant-se com un dels més prestigiosos del gènere a casa nostra. L'obra de teatre 'Encara tenim la medicació' de Roger Tartera n'ha quedat finalista, juntament amb tres obres més. La guanyadora ha estat 'La terra oblidada' de Llàtzer Garcia i l'accèssit se l'ha endut Carles Armengol per 'Capvespre al cementiri de cotxes'. 

'Encara tenim la medicació', la primera obra de teatre de Roger Tartera, continua doncs fent camí. Precisament aquests dies l'autor participa al curs de dramatúrgia que Jordi Galceran imparteix a la Sala Becket, per aprofundir i ampliar coneixements dins el gènere teatral. 

Aquests dies estic recuperant lectures que havia llegit ja fa molt de temps. És el cas d'El noi de la moto, una novel·la de Susan Hinton que em va marcar moltíssim quan era jove i que amb el temps he rellegit i he pogut entendre en la seves diferents vessants. La novel·la ens explica la història d'un jove, en Rusty James, que té fama d'utilitzar els punys més que el cervell i de ser el més dur del barri. Però la societat encara és més dura que ell. A en Rusty li agradaria assemblar-se al seu germà, el noi de la moto, un autèntic mite entre els joves del seu voltant, i sempre l'ajuda a superar els moments més perillosos, i ha sortir-se'n de les lluites entre bandes rivals. Però un bon dia, una cadena d'esdeveniments, canvia radicalment el curs de les coses. 

Susan Hinton té la virtut narrativa de crear llibres molt ràpids i trepidants, amb escenes gairebé cinematogràfiques, que et capbussen en una espiral d'esdeveniments que et sacsegen i et porten d'un lloc a l'altre. Tot plegat però sense oblidar la profunditat d'uns personatges que transmeten humanitat en la part clara i sobretot fosca de la seva ànima. Un retrat sense tabús d'una època de la vida que et marca per sempre i que defineix la nostra societat. 

Una lectura obligatòria en molts instituts, i que després de l'adolescència, hauríem de rellegir per entendre els joves actuals. En definitiva, llibre imprescindible en la meva biblioteca de clàssics contemporanis. 

Ja sabeu de la meva passió pel cinema i per les comèdies romàntiques ben construïdes i fora dels tòpics. És el cas del film 2 días en París, òpera prima de l'actriu i guionista Julie Delpy. Sens dubte Delpy ha aprofitat la seva faceta com actriu i guionista per aconseguir una pel·lícula que convenç, sobretot si tenim en compte que la major part del film es basa en les converses d'una parella durant una estada fugaç a París. Temps suficient perquè apareguin conflictes personals, emocionals, sexuals i culturals que ens demostren un cop més que mai arribes a conèixer del tot la persona que dorm el teu costat. Em grans influències de mestres del gènere com Woody Allen o Rohmer, és una comèdia molt equilibrada, força àgil, i amb bones interpretacions sobretot dels protagonistes (Delpy i Goldberg), amb les dosis suficients d'humor, crítica, converses intelectuals i dosis romántiques. En fi, una bona proposta per passar una estona agradable i riure, que mai està de més!!! Us deixo el tràiler perquè us en feu una idea. 

:: Altres recomanacions:: 

Avui al Clip d'escriptura analitzem la creació dels personatges, si es creen abans que la trama, després o alhora, si és millor una novel·la amb molts o pocs personatges i si aquests persegueixen a l'escriptor un cop acaba la novel·la. Una nova reflexió sobre el procés d'escriptura que com sempre us convidem a compartir i comentar. 

:: Altres reflexions::

Ja sabeu de la meva afició per la música i  la influència que té en les meves novel·les. La música no només posa banda sonora a la meva vida, sinó també a la meva literatura. Per això avui vull compartir les cançons d'un dels grups que m'acompanyen des de fa temps a la meva aventura literària i vital. Es tracta dels The Killers, aquest grup americà post-punk creat el 2002, després que Brandon Flowers (vocalista) veiés un concert dels Oasis a l'hotel Hard Rock de les Vegas, d'on és el grup. He triat el primer disc de la banda, Hot fuss, perquè es va convertir en un èxit internacional amb 6,5 milions de còpies venudes i discos d'or i platí, però també us podria recomanar qualsevol dels següents (Sam's Town, Sawdust, Day & Age, Battle Born). Una música que em posa les piles, m'acompanya i que avui vull compartir amb vosaltres. Us deixo un vídeo amb la cançó Somebody Tol Me del disc Hot fuss. 

Otra tierra

Director: Mike Cahill

Intèrprets: Wlliam Mapother, Brit Marling, Mathew-Lee Erlbach, Meggan Lennon, Jordan Baker, Robin Lord Taylor

Any d'estrena: 2011

Gènere: Drama

Avui us vull recomanar una pel·lícula de ciència-ficció que ens parla de la redempció i de l'inexplorable cor humà: Otra tierra. Guanyadora de diversos premis als festivals de Sundance, Deuville i Sitges. El director Mike Cahill fa servir un pretext paranormal, l'aparició al cel d'una rèplica exacta de la terra, per impulsar la història d'una dona que ha de reconciliar-se amb ella mateixa després de provocar un accident mortal. Una trama que el porta a parlar-nos de la redempció, la culpa i la possibilitat del perdó però sense caure en l'avorriment. I per aconseguir-ho es val d'una personatge principal lluny de qualsevol estereotip , una atípica heroïna que no es deixa portar per la desgràcia, una na forta que creu en la possibilitat de salvar-se i això l'allunya dels clixés de la típica història d'auto-superació. El director també es val del diàleg constant entre la premissa sobrenatural i l'evolució dels personatges de la història. L'aparició de la nova terra, que es materialitza amb una escena magnifica en la què la televisió retransmet la primera presa de contacte amb el nou món, causa en els personatges una onada d'esperança que els fa actuar amb total espontaneïtat. Una pel·lícula sobre l'inexplorable cor humà, que commou i fa reflexionar. Molt recomanable. Us deixo el tràiler, i espero que us animeu a veure-la. 

:: Tràiler Otra tierra :: 

:: Altres recomanacions :: 

Seguim amb la secció Clips d'escriptura, que vàrem encetar la setmana passada. Avui parlem de teatre, de com és per en Roger Tartera escriure una obra de teatre i per què m'he apuntat al curs de dramatúrgia de la Sala Beckett. Una nova reflexió sobre el procés creatiu en format vídeo.

:: Altres clips d'escriptura ::

Salvajes

Don Winslow

Edicions Martínez Roca

Any d'edició: 2012

Avui us vull parlar de la novel·la Salvajes, de Don Winslow, sense cap mena de dubte la millor novel·la de l'escriptor amb altres títols, també molt recomanables, com El poder del perro o El invierno de Frankie Machine. Salvajes és una novel·la que ens parla de la realitat dels càrtels mexicans de drogues. Una novel·la dura, directa, sense concessions ni adornaments. Winslow utilitza un llenguatge sense floritures en el que no sobra res, i en el que qualsevol paraula supèrflua ha estat eliminada. Una increible combinació de suspens plena d'adrenalina i històries sobre crims reals. Un recorregut fascinant, una tour de force impossible d'abandonar. Els personatges són genials, i la narració despietada, però el sentit de l'humor de Winslow fa que el trajecte valgui la pena. Una història que arrenca d'una notícia i que l'autor converteix en un llibre delirant i amb molt d'ingeni que t'atraparà sense remei. No te la pots perdre. Senzillament brutal. 

SINOPSI: En Ben i en Chon són dos paios que saben gaudir de la vida: els encanta el sexe, el voleibol, la cervesa i les noies. L'Ophelia, més coneguda com O, té la fama d'aconseguir orgasmes molt escandalosos (per això les seves amigues l'anomenen Multi O.) i està boja per en Ben i el Chon. En fi, que s'en va al llit amb el dos. Però el que de veritat fa diferents a en Ben i en Chon dels altres és que produeixen la millor marihuana del món. Cap problema? No. Bé si, un; el càrtel de Baja. L'essència del narco-tràfic mexicà. Que, a més, està composat per uns tipus amb molt mala llet: als quals els dónes el que volen o et tallen el cap. Són autèntics salvatges. I ara, mira per on, tenen segrestada a l'O. perquè volen la marihuana d'en Ben i en Chon. Què poden fer? Només hi ha tres sortides: 1. Seguir-los el joc / 2. Trobar i rescatar a l'O/ 3. Pagar 20 milions de dòlars. 

:: Altres recomanacions :: 

Una boda de muerte

Director: Stephan Elliott
Intèrprets: Xavier Samuel, Laura Brent, Olivia Newton-John, Kris Marshall, Kevin Bishop
Gènere: Comèdia
Any D'estrena: 2011

Si heu tingut un mal dia i voleu oblidar-vos de tot rient sense parar, aquesta és la vostra pel·lícula: Una boda de muerte. Que per cert, té certs paral·lelismes amb la meva última novel·la que comença també en un casament. Una boda de muerte és una comèdia salvatge, delirant i amb un no parar de gags per riure de principi a final. No és una astracanada, el guió està treballat, la història té sentit i dóna girs sorprenents tota la estona. Original, àgil, aguda i, sobretot, divertida a més no poder. Realment, per pixar-se de riure! No us la podeu perdre! Us deixo la sinopsi i el trailer, per si encara no us he convençut!

SINOPSI: En David, que està a punt de casar-se amb la Mia, viatge amb els seus amics fins el poble de la seva companya, a l'outback australià, on s'ha de produïr la cerimònia. El pare de la Mia es un senador australià molt ric, però la mare és una dona una mica estrafalaria, aficionada a la cocaïna i a l'alcohol. Els amics d'en David són en Luke, que serà el padrí i que acaba de perdre a la seva parella, en Tom, un 'passota total', i en Graham, un hipocondríac acomplexat. En principi, els pares de la Mia reben en David i als seus amics amb els braços oberts, però durant el comiat de solter les coses se surten de mare i el casament no acaba sent el que hauria d'haver estat. 

:: Trailer de la pel·lícula ::

:: Altres recomanacions :: 

Roger Tartera realitzarà el curs avançat de dramatúrgia de la Sala Beckett Com millorar la teva obra, durant el proper mes de novembre. El curs l'impartirà Jordi Galceran, autor d'obres tan importants com El mètode Gronholm.

El principal requisit del curs Com millorar la teva obra, una de les propostes dels cursos i tallers que ofereix la Sala Beckett, és que els alumnes tinguin una obra de teatre acabada. En Roger Tartera la té i vol millorar-la, i per això s'ha apuntat a realitat aquest curs que durarà tot el mes de novembre. Les classes les realitzarà el conegut dramaturg Jordi Galceran, que juntament amb un equip de professionals en el sector, oferirà un comentari detallat de les obres dels alumnes, sense gaire teoria, perquè aquestes puguin millorar. Els alumnes participants d'aquest curs han estat escollits pel propi Galceran abans de començar les classes a través de la lectura de les obres, que els aspirants a alumnes li han enviat prèviament. L'obra de Roger Tartera ha estat escollida i per això podrà realitzar el curs. Les classes duraran tot el mes de novembre i permetran a l'escriptor Roger Tartera poder millorar la seva obra de teatre abans de fer-la arribar els lectors. 

:: Altres notícies:: 

Com titular una novel·la

Avui encetem secció al bloc, els Clips d'escriptura, petites reflexions sobre el procés creatiu de l'escriptura i els diferents elements. I comencem pel principi, pel títol d'una novel·la. Com titulo i com va sortir el títol de la darrera novel·la que he escrit. Un secció per debatre sobre el procés creatiu i perquè hi digueu la vostra. Esperem que us sigui útil. 

Mala vida

Marc Romeva

Angle Editorial

Any d'edició: 2002 

Avui us porto la recomanació d'una novel·la que he rellegit recentment. Poder rellegir una novel·la és un bon símptoma de les possibilitats literàries d'aquesta. I aquest llibre en té i moltes. Es tracta de Mala vida, l'òpera prima de Marc Romera que ja quan es va publicar i la vaig llegir per primer cop em va sorprendre moltíssim. Per la valentia de l'autor que trencava amb la literatura feta fins aleshores a casa nostra, tan per la temàtica com per la tècnica. Mala vida ens explica la història d'un personatge protagonista de nom impronunciable que l'autor anomena H, un jove de 25 anys amb un treball a mitja jornada i un currículum que inclou la prostitució i la bohèmia. La novel·la ens explica tres dies a la vida d'aquest personatge, però no ens fa falta més per entendre tots els esculls d'una generació de joves passius i malcriats que viuen en una societat que no els acaba d'entendre, una generació que ha heretat de l'anomenada Generació X, la manca d'ideals i d'objectius a la vida més enllà de gaudir de la nit i de l'alcohol. Una novel·la plena d'ironia i sàtira, crítica i denúncia que quan acabem de llegir ens farà entendre moltes coses. Imprescindible en un temps incert com el que vivim.

:: Altres recomanacions 

El arte de pasar de todo ( The art of getting by)

Director Gavin Wiesen

Intèrprets: Freddie Higmore, Emma Roberts, Sasha Spielberg, Michael Angarano, etc.

Gènere: drama

Any d'estrena: 2011

Acabo de veure una pel·lícula fantàstica que vull compartir amb vosaltres: "El arte de pasar de todo" de Gavin Wiesen. Una senzilla però commovedora història d'amor d'adolescents desorientats. El protagonista és en George, un adolescent fatalista i solitari que veu com tot el seu món es capgira el dia que coneix la Sally, una noia amb una vida molt intensa que l'abdueix com un huracà en una espiral esbojarrada que el portarà a trobar-se amb els seus límits i a adonar-se del seu amor cap a ella. Una pel·lícula imprescindible amb una gran banda sonora que també comparteixo amb vosaltres. 79 minuts fantàstics!!! 

:: Banda sonora 

:: Altres recomanacions :: 

El passat 13 de setembre Roger Tartera i Primitiva Reverter van ser els pregoners de la Festa Major de Tiana. Un pregó dedicat a la cultura i a la literatura com a bàlsam pel dia a dia i com a identitat d'un poble. Us deixem el vídeo del pregó íntegre que es va realitzar al balcó de l'ajuntament de Tiana. 

:: Altres notícies ::

Aquests dies he estat rellegint un llibre que tinc a la biblioteca fa temps i que em sembla una meravella. Es tracta de la primera novel·la de Ramon Erra, 'Desfent el nus del mocador', un debut sensacional per la seva valentia, qualitat i frescor. 

El llibre ens explica la història d'un noi que després d'un accident de trànsit que li ha desfigurat la cara es retira i es dedica a escriure sobre totes les persones que durant molts anys han anat passant pel bar de carretera en el que ha treballat des de jovenet fins el dia de l'accident. L'autor recrea un microcosmos social perfecte i molt real, amb uns personatges propers que et sembla conèixe'ls, tenir-los de veïns. Una història quotidiana amb escenes senzilles comunes a la vida, explicades de manera magistral. Un retrat ampliat de la societat que a més amaga un secret final, que sacseja el tauler d'escacs que Ramon Erra teixeix. La trama es va desgranant com si estiressis d'una de les puntes del mocador i a poc a poc anessis descobrint què hi ha en realitat. D'estil acurat, on l'autor ha seleccionat les paraules amb gran precisió. En definitiva, una novel·la sense aparents pretensions però amb una gran qualitat. Recomanada cent per cent. 

Hacia lo salvaje

Amaral

Editat el 2012

Proper concert a Barcelona: 20 d'octubre de 2012

Sala Razzmatazz

Ja sabeu que la música acompanya la meva vida i avui us vull recomanar l'últim disc de la formació Amaral, Hacia lo salvaje, un grup espanyol amb un gran directe i amb cançons que et fan moure el cos i l'ànima. És el sisè disc de la formació que el 1997 van crear Eva Amaral i Juan Aguirre. El seu disc més venut Estrella de mar, es troba entre 50 discos més venuts del pop-rock espanyol segons la revista Rolling Stone. Dues de les seves cançons més famosos 'Sin ti no soy nada' i 'Como hablar', es troben entre les 200 cançons de pop rock espanyol també segons aquesta publicació. 

El proper dia 20 d'octubre seran a Barcelona en concert, a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Si encara no els has vist en directe, no te'ls pots perdre. Us deixo el videoclip del tema 'Hoy es el principio del final', single del seu últim àlbum. 

La gatera

Muriel Villanueva 

Amsterdam

Primavera 2012

Premi J. Maria Casero de novel·la curta 2012 

Divendres a la tarda vaig acostar-me a la Biblioteca de Can Baratau de Tiana perquè presentaven el llibre de la Muriel Villanueva La gatera i em cridava molt l'atenció. La presentació va ser molt agradable i les reflexions de l'autora sobre l'ofici literari altament interessants. El que no m'esperava, perquè no em passava feia molt temps, és llegir-me el llibre en menys d'un cap de setmana. El millor que puc dir d'aquest llibre és que el llegiu. És molt curt però molt intens, ple de matisos, de colors, de sensacions, d'imatges. Poesia convertida en novel·la per parlar-nos de les nostres dualitats, d'aprendre a conèixer-nos, de deixar enrere el passat per construir-nos un futur, de la família, dels amics, de l'amor, etc. I tot això a través de la història d'una noia que hereta dos pisos simètrics que es comuniquen per  una gatera. Un llibre que l'autora reconeix que parla d'ella mateixa i de la literatura. En fi, una delícia. No us el perdeu! 

SINOPSI: La Raquel hereta dos pisos simètrics. L'un dóna al carrer i l'altre a un pati interior, des d'on s'escola un gat taronja. Obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la seva indentitat. La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forta obert en una paret que connecta dos mons sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l'autora, els personatges i qui sap si el lector, s'emmirallen. 

Aquesta setmana he acabat la meva última novel·la. Es diu No crec en Déu, només crec en Billy Wilder.  Després de dies de feina fins a altes hores de la matinada, d'escriptura apassionada i molt divertida per fi puc dir que està enllestida. Estic molt content pel resultat, la veritat, una novel·la que trenca una mica amb el que havia escric fins ara i on l'humor i la ironia passen a ser protagonistes d'una història que m'ha fet reflexionar sobre els joves, el valor de perseguir els somnis malgrat les dificultats i l'humor com a bàlsam per sobreviure en un món on cada cop és més complicat veure-hi l'esperança. Una novel·la generacional que m'ha portat records d'una època important per a molts. 

Una novel·la amb la que he repassat moltes pel·lícules d'en Billy Wilder i d'altres directors i per descomptat un munt de grups musicals que apareixen a la novel·la. Us deixo una primera sinopsi i us mantindré informats de tot el que es vagi esdevenint d'aquest projecte que em té tant engrescat! 

PRIMERA FRASE: "L'únic bo de ser a l'església era que a dins no hi feia calor". 

SINOPSI: "Any 1995. No hi ha Internet, ni DVD's, ni mòbils i es pot fumar a tot arreu. Als cotxes s'escolten cintes de cassette, el compact disc encara no ha arraconat al vinil i els Mossos no han substituït la Guàrdia Civil als controls de carretera. Un jove aturat de bon família necessita reunir un milió de pessetes per matricular-se a una escola de cinema i convertir-se en director. Submergit en una rutina de cervesa, fortes ressaques i repetits desenganys sentimentals, va d'una entrevista de feina a una altra, mentre el seu pare, de malnom el Führer, li fa la vida impossible. Les pel·lícules de Billy Wilder, els roscos que li prepara l'àvia i l'afany per lliurar-se dels seus impresentables "amigots" el faran tirar endavant. O enrere. Tot depèn de com es miri". 

Roger Tartera i Primitiva Reverter van ser els encarregats de donar el tret de sortida a la Festa Major de Tiana 2012 el passat dijous al vespre. Els escriptors tianencs van fer un cant a la cultura i sobretot a la gent que crea aquesta cultura davant de més de 200 persones. 

Tiana ha triat aquest any la cultura i la literatura per donar el tret de sortida a la seva Festa Major. Dijous passat els escriptors Roger Tartera i Primitiva Reverter van realitzar un pregó reivindicatiu per la cultura, però sobretot amb els tianencs i tianenques que la creen. El pregó va ser un cant a la Festa Major, al poble, als racons del poble, a la gent que hi viu, als moments que es poden viure pels carrers de Tiana, a l'art, a les diverses maneres de viure la festa, etc. Però també hi va haver espai per la crítica, com les paraules ovacionades que es referien a les urbanitzacions de recent creació al poble, els carrers en mal estat i finalment la crisi que ens afecta a tots. En definitiva un pregó molt ben rebut pels tianencs, molt literari i molt cultural. Molt aviat us podrem oferir el vídeo íntegre del Pregó en aquest bloc. 

:: Adjuntem el pregó sencer

Director: Fisher Stevens 

Intèrprets: Marisa Tomei, Ron Eldard, Marley Shelton, Kyra Sedwick, Patrick Breen, etc. 

Estrena als Estats Units: any 2002

Estrena a Espanya: any 2003 

Recentment he vist una pel·lícula que m'agradaria compartir amb vosaltres: Beso en Manhattan. La pel·lícula està basada en la història coral d'uns nois de 30 anys, alguns força immadurs, que tenen problemes a l'hora de ser fidels a les seves parelles. És una comèdia dramàtica sense pretensions però molt divertida sobre l'amor i el sexe, que no estalvia en escenes pujades de to. En definitiva, una pel·lícula per passar una bona estona, riure de les infidelitats, de les relacions humanes, de la bogeria i la mort. En definitiva riure que tant necessitem! 

Us deixo el trailer en anglès

:: Altres recomanacions :: 

De moment, aquí teniu un vídeo amb la cançó subtitulada. 

:: Altres recomanacions :: 

Fa uns dies llegia al diari El país un article sobre el present del llibre electrònic. Les xifres de vendes d'aquest nou format no sóc gaire optimistes, però tot i així sembla que el llibre electrònic ha vingut per quedar-se, malgrat que el paper continuï mantenint el seu monopoli. Em ve de gust compartir amb vosaltres aquesta notícia i reflexionar sobre el tema. Us animo com sempre a dir-hi la vostra.

:: Altres reflexions :: 

Roger Tartera serà el pregoner de la Festa Major de Tiana juntament amb la Primitiva Reverter. El pregó que donarà el tret de sortida a les festes tianenques serà el proper 13 de setembre. 

Tiana ha escollit aquest any a Roger Tartera i Primitiva Reverter com a pregoners de la seva Festa Major. Un pregó dedicat doncs a la cultura i a les lletres amb dos escriptors representatius de la literatura de Tiana. El pregó tindrà lloc el proper 13 de setembre a les 21.00h a la Plaça de la Vila del municipi. Roger Tartera ha preparat ja una miqueta la seva part del pregó, una intervenció que tractarà fonamentalment de la cultura entesa com a acte de cultivar no tan sols l'art sinó les relacions entre les persones del poble i totes les activitats comunes entre els vilatans. 

Avui vull compartir amb vosaltres la música d'Arcade Fire, un grup d'indie  Rock format a principis del 2000 al Quebec, Canadà. Sempre els he tingut de companys de viatge en les meves hores d'escriptura i d'esbarjo, per les seves melodies però sobretot per la profunditat de les seves lletres que ens proposen reflexionar sobre el món en què vivim i sobre tot allò que podríem canviar. Per què la música com la literatura és molt més que entreteniment i evasió, és sobretot cultura i aprenentatge. 

Podria haver triat qualsevol de les seves cançons. De fet si el grup us agrada us convido a escoltar-les, però em ve de gust especialment recomanar-vos Rebellion (Lies), un cant a la revolta interior de cadascú contra un sistema que ens encotilla i ens paralitza a través de mentides. Sempre és un bon moment per reflexionar i si és amb els Arcade Fire, millor. 

Ja podeu consultar el meu nou perfil a Twitter @RogerTartera. Tota la informació relacionada amb els meus llibres, les activitats en les que participo, recomanacions, reflexions i projectes, ara també en forma de piulada.

Des d'ara també podeu trobar tota la informació sobre els meus llibres i sobre totes les activitats que realitzo al voltant de la literatura, en una de les xarxes socials més utilitzades del moment, el Twitter. Per accedir-hi només heu d'anar a la URL directe www.twitter.com/rogertartera. Una nova porta oberta al món literari virtual per interactuar amb tots els que els agradi de literatura per compartir gustos, activitats, recomanacions, projectes, novetats, etc. Us animo a visitar-la i a compartir-hi tot el que vulgueu. Ens trobem al Twitter! 

Avui em ve de gust recomanar-vos una sèrie de televisió que m'agrada molt i que pot ser un bon entreteniment per les tardes caloroses d'estius. Es tracta de Mad men, una sèrie americana estrenada al 2007 i mundialment lloada per la seva autenticitat històrica, pel seu estil visual, pel seu guió i pels seus actors. Ha guanyat quatre globus d'or i quinze Emmys. La sèrie ens explica la història d'en Don Draper, un dels millors guionistes de Nova York dels anys 60, casat amb la Betty, pare de dos fills i que treballa a l'agència de publicitat Sterling Cooper. Us la recomano sobretot per la seva qualitat i per les reflexions que et porta a fer de la societat americana de mitjans del segle passat, la societat de la doble moral. En ella veureu com funcionava la ciutat en aquella època, les feines, les relacions, etc. Perfectament ambientada i amb un guió esplèndid. Per mi, una de les millors sèries que s'ha fet darrerament. Us deixo un fragment perquè us en feu una idea. Espero que us animeu a provar-la! 

:: Altres recomanacions:: 

:: Altres reflexions:: 

Ja tinc enllestida la meva propera novel·la 'Ja no és temps de bicicletes blanques' i em ve de gust compartir algunes coses d'ella amb vosaltres.

Es publicarà aquesta propera tardor i per primer cop em llençaré a l'aventura de l'autoedició. Us aniré desvetllant més secrets de tot plegat a mesura que s'acosti la data. De moment us deixo la sinopsi perquè aneu obrint boca, i aquesta fotografia tan evocadora de les bicicletes blanques que formen part de la novel·la i li donen títol.

Les bicicletes blanques que apareixen a la foto i a la novel·la són les que van protagonitzar un moviment social a Amsterdam als anys 60. Una nit van aparèixer 60 bicicletes blanques a la ciutat dels canals amb l'objectiu que tothom que ho volgués pogués utilitzar-les per moure's pels carrers d'Amsterdam de manera gratuïta. El moviment es deia "Pla de les bicicletes blanques" i darrera d'ell hi havia activistes ecologistes que volien demostrar que no era necessari el transport motoritzat al centre de la ciutat. El pla no va funcionar i les bicicletes es van confiscar, però anys després han aparegut moviments similars en d'altres ciutats regulats i que funcionen força bé, com el Bicing a Barcelona. Aviat descobrireu quina relació hi ha entre aquestes bicicletes i la meva última novel·la.

Sinopsi de 'Ja no és temps de bicicletes blanques': Timi, un amargat monitor de menjador de prop de quaranta anys, porta una existència plana i monòtona. Un dia comet un delicte i decideix fugir. Comença una escapada sense rumb que el durà per diverses ciutats i països. La improvisació constant, l’atzar, la manca d’horitzons i diners i la desorientació existencial el governaran fins que es trobarà en un antic indret conegut on provarà de fer arrels. Ho aconseguirà?

Roger Tartera ja té pàgina al Facebook 

Ja està operativa la meva pàgina oficial al Facebook. A partir d'ara podeu trobar tota la meva informació a la pàgina oficial d'autor que acabo d'obrir i on a més podrem comunicar-nos i compartir literatura. Només heu de visitar www.facebook.com/RTartera. Un espai interactiu on trobareu actualitzada tota la informació de les meves novel·les, les activitats a les que assisteixo, vídeos, fotografies, entrevistes, ressenyes, recomanacions, etc. Un espai amb l'objectiu principal de comunicar, i per això us animo a visitar-la i a compartir i comentar tot allò que vulgueu. Una nova aventura digital que agafo amb molta il·lusió i que espero que us sembli interessant.

Les portes de la meva pàgina al Facebook ja estan obertes, us convido a visitar-la.