Roger Tartera

Fa un parell de dies que no paro de riure. Si és veritat que riure és terapèutic, acabo de fer una teràpia molt eficaç. Acabo de llegir L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. I és que podríem resumir aquesta novel·la de Jonas Jonasson simplement així: un fart de riure, que prou falta ens fa. També podríem dir que és una novel·la irreverent, divertida, original, imaginativa, surrealista, etc. I és que el fet que el protagonista sigui un avi de cent anys que el dia del seu aniversari decideix escapar-se per la finestra de la residencia amb un maletí ple de diners que no són seus ja predisposa al somriure i a l'expectativa de passar-s'ho bé. I a partir d'aquí tot de successos extravagants per fugir dels mafiosos, la poli i els responsables de la residència, mentre se'ns explica la història d'un home humil i inculte que mai s'ha arronsat davant de res i que ha conegut algunes de les personalitats polítiques més influents de l'últim segle. Una mostra més que no tota la literatura sueca és negra i que no tots els suecs tenen tendència a les novel·les obscures i turmentades. Us la recomano com a teràpia de xoc per aquestes vacances, per oblidar-vos per una estona de la realitat obscura que sovint ens envolta.

:: Altres recomanacions