BÉ, MILLOR
Mesos i mesos sense abocar neures al Vomitori. Per sort o per tenacitat o per cops de gràcia, l'estat de les coses és apacible i motivador. Sempre hi ha dies de baixada, d'altres de pujada potser injustificada però està macerat per un pos d'escepticisme vitalista que m'enganxa els peus a terra. El premi d'Eivissa em va ressuscitar, posant fi a un estat de frustració permanent, i les coses van acabar de girar cap a bé amb el contacte amb la gent d'Al Revés. Un contracte per dos llibres, un editor persona, un equip de gent humil i pencaires i amb ofici, entussiasme i confiança per la meva feina, adéu adéu als llepaculs de l'agència, "El rus..." que sortirà a finals de gener i una inèrcia productiva que m'està duent a avançar en una novel·la que de moment em fa escriure i escriure havent passat el període de qüestionar-me si és un bunyol o no. En vaig deixar còrrer una altra, de novel·la, a la pàgina vuitanta i he refet després "El llençaflames" amb multitud de noves paranoies, obstacles, personatges nous i un aire a desesperació existencial que m'està sorprenent. Aquesta és la intenció. Potser la història no val res. Estic en aquell punt en el que no he sortit de la novel·la i potser això només passarà quan la deixi llegir a algú i els de l'editorial em donin la seva opinió o la deixi reposar unes setmanes per contraatacar-la un cop acabada.
La qüestió és que em trobo tranquil i que he anat extenent fils socials. Segueixo vivint la meva autosuficiència però també he conegut gent nova, surto més del cau, he descartat amics que s'han anat autodescartant, he passat un bon estiu, no m'he menjat una rosca però em segueixo entuissiasmant per femelles, sembro llavors, transmeto bones ondes, la familia no emprenya gaire i el meu estat anímic és més que òptim.
Des del premi d'Eivissa he tingut tan sols un parell de moments de baixón, un de molt profund fa unes setmanes després de la festa de l'Artur Martorell. Potser massa records potser qui sap què. Però tant li fot. El mal rollo va passar amb la rapidesa en la que va arribar. D'aquí a unes setmanes potser rebo bones notícies per coses que no em dóna la gana d'explicar i que jo mateix ja m'entenc. Torno a dormir molt. A l'estiu dormia menys. Prenia el sol i escribia i anava al Tiriti i així. Ara ja no prenc el sol, seria absurd, escric, veig gent, he retrobat amistats oblidades, vaig al Casal, no espero massa de la gent, he sortit algunes nits, m'he activat politicament, no em menjo massa l'olla i vaig fent passes per dur una existència sense complicacions però amb l'esperança de despertar sentiments i trobar correspondències en el tema de l'amor unilateral que és l'únic aspecte a millorar (l'etern aspecte a millorar!). M'enamoro fàcil, em desanamoro fàcil, no em fan gaire cas, però la voluntat de despertar curiositat i establir nous vincles emocionals segueix intacte. La felicitat total no existeix però estaria bé trobar algú amb qui compartir coses un cop ja m'he compartit del tot amb mi mateix durant un període de temps diriem que excessiu.
He acomplert somnis: trobar una bona editorial, tenir un futur immediat i ja no incert del tot en el que produeixo, una altra cosa que ja explicaré quan toqui i ganes i preparació per obrir el cor i eixamplar-lo i regar-lo i cuidar-lo i fer-lo crèixer.
Una cosa: segueixo tenint odi social i segueixo sense encaixar en l'encaixable i segueixo sent crític i tenint una visió particular del món i les coses i em reafirmo en les meves conviccions de manera total. Potser sona una mica entonat però és el que penso.
Salut!
dissabte, 10 / octubre / 2009
dissabte, 11 / abril / 2009
GIRATUTTO
Sembla mentida com una simple trucada telefònica et pot canviar no la vida, però sí, una bona part d'ella. En el moment que duia ja unes setmanes sense escriure, desmotivat, frustrat i tot el què volgueu resulta que he guanyat el premi ciutat d'Eivissa. Havia decidit deixar d'escriure una bona temporada i tornar a començar amb la música. He passat una setmana i mitja amb el baix, l'equip de veus i les antigues lletres de fa uns quants anys. Em volia comprar una guitarra i aprendre a tocar-la per ser una mena de cantautor elèctric quan en dominés la tècnica. Cansat d'agents, editors i de la mare que els va parir havia presentat la meva dimissió com a escriptor. Ara les coses s'han transformat com quan gires un mitjó. Tot plegat és un joc d'equilibris i ara la corda torna a girar en favor de la literatura. De moment començo el curs de literatura eròtica a l'ateneu de Barcelona i ja veurem que passa amb la resta de projectes. No he tornat amb la nova novel·la, més que res que els canvis s'han de pair. Però la meva moral torna a estar intacte, estic content i motivat i satisfet i amb il·lusions renovades.
Me'n vaig a Eivissa d'aquí a una setmana i aquest és el projecte immediat: anar a les Pitiusses, recollir el premi i a veure què passa.
Torna a fer mal temps. Uns dies merdosos. Plou i no fa gens de calor i vaig al Tiriti i parlo amb la gent d'allà, però la majoria de dies no hi ha ningú. Això sí, he compartit la meva alegria amb molta gent i la gent l'ha compartit amb mi. A pesar dels dies grisos i mediocres i tapats i plujosos estic flipat de saber que tot el què faig torna a tenir un sentit. La feina solitària és bona però necessita recompensa i duia uns quants anys de decepcions i falses expectatives. Ara, la truita s'ha girat. Sempre passa en els moments menys pensats. Recordo que quan el premi Ribera d'Ebre també duia una bona llarga mala temporada i estava més enfonsat que ara. I en aquell moment les coses es van transformar en un obrir i tancar d'ulls.
Suposo que de cara a l'octubre faré el curs de novel·la o potser qui sap què passa abans de l'estiu perquè tot pot modificar-se en un sospir o una pipada de cigarret.
De moment, a gaudir de l'alegria i la gran satisfacció interior.
Sembla mentida com una simple trucada telefònica et pot canviar no la vida, però sí, una bona part d'ella. En el moment que duia ja unes setmanes sense escriure, desmotivat, frustrat i tot el què volgueu resulta que he guanyat el premi ciutat d'Eivissa. Havia decidit deixar d'escriure una bona temporada i tornar a començar amb la música. He passat una setmana i mitja amb el baix, l'equip de veus i les antigues lletres de fa uns quants anys. Em volia comprar una guitarra i aprendre a tocar-la per ser una mena de cantautor elèctric quan en dominés la tècnica. Cansat d'agents, editors i de la mare que els va parir havia presentat la meva dimissió com a escriptor. Ara les coses s'han transformat com quan gires un mitjó. Tot plegat és un joc d'equilibris i ara la corda torna a girar en favor de la literatura. De moment començo el curs de literatura eròtica a l'ateneu de Barcelona i ja veurem que passa amb la resta de projectes. No he tornat amb la nova novel·la, més que res que els canvis s'han de pair. Però la meva moral torna a estar intacte, estic content i motivat i satisfet i amb il·lusions renovades.
Me'n vaig a Eivissa d'aquí a una setmana i aquest és el projecte immediat: anar a les Pitiusses, recollir el premi i a veure què passa.
Torna a fer mal temps. Uns dies merdosos. Plou i no fa gens de calor i vaig al Tiriti i parlo amb la gent d'allà, però la majoria de dies no hi ha ningú. Això sí, he compartit la meva alegria amb molta gent i la gent l'ha compartit amb mi. A pesar dels dies grisos i mediocres i tapats i plujosos estic flipat de saber que tot el què faig torna a tenir un sentit. La feina solitària és bona però necessita recompensa i duia uns quants anys de decepcions i falses expectatives. Ara, la truita s'ha girat. Sempre passa en els moments menys pensats. Recordo que quan el premi Ribera d'Ebre també duia una bona llarga mala temporada i estava més enfonsat que ara. I en aquell moment les coses es van transformar en un obrir i tancar d'ulls.
Suposo que de cara a l'octubre faré el curs de novel·la o potser qui sap què passa abans de l'estiu perquè tot pot modificar-se en un sospir o una pipada de cigarret.
De moment, a gaudir de l'alegria i la gran satisfacció interior.
dilluns, 23 / març / 2009
ENCANDENANT
Ja tenim la primavera a tocar. Oficialment ja és primavera però segueix fent fred i encara no es pot anar amb samarreta i jaqueta texana. Al vespre fot fresca i jo encara duc la jaqueta d'hivern encara que els jerseis d'hivern ja els tinc endreçats a l'armari. Vaig anar una tarda a la platja i feia sol però un ventet molest i hi havia un gat mort a les escales de davant del Mont bar i vaig trucar la pasma i al cap de pocs minuts se'l van endur, al gat mort. No sempre és tan ràpida, la pasma. Quan convé, sí. Apunts meteorològics a part, l'any ha començat amb una notícia de puta pena: Meteora no em publica El rus i la setmana passada vaig tenir un baixón de moral total. Em vaig plantejar deixar l'escriptura (cosa que no em creia ni jo) i és que estic més que cansat de predicar en el desert. Desert de treballar per l'amor a l'art, sense editar res. Res en concret. En concret alguns col·legues estan com jo, des del punt de vista laboral. Laboralment no encaixo enlloc apart de davant del word escribint les meves històries. Històries que no veuen la llum. La llum podia ser publicar per Internet però és un enganyabobos total. Total moment d'enfonsament quan en Dani em va trucar i em va salvar el vespre del dimecres o dijous passat. Passat m'he passat unes quantes tardes pel Tiriti que ja hi comença a haver gent agradable amb qui xerrar i passar l'estona. Les estones se'm fan llargues i per això he decidit apuntar-me a diversos cursos a l'ateneu, a aprendre, a conèixer gent, a sortir del cau de Montgat, a compartir experiències i a deixar de ser tan autista. Autista era Rain Man i s'aprenia llistins de telèfons. Els meus telèfons no sonen gaire però sovint apareixen missatges a l'ordinador de persones que em donen el seu suport i que tant m'animen a seguir endavant. Endavant no enrere. Enrere seria caure en l'autocompassió i el negativisme i tot i que alguns dies hi caic de seguida m'aixeco i torno a mirar cap l'horitzó. L'horitzó és ampli i infinit i segur que abans d'arribar-hi hi ha multitud de coses bones que han de passar-me. Passar-me no em passo gens. Gens tampoc faig perquè sino em moririria de fàstic. Fàstic em fan coses que veig a les notícies i els politicastros apoltronats i els popes de la cultureta catalana i els jurats de premis grossos monopolitzats pels escriptors instaurats per sempre. Sempre és molt relatiu, és tot i res al mateix temps però no cal caure en pessismes autodestructius que tinc una casa i una familia que em dona suport i amics que apareixen quan menys t'ho imagines i noves coneixences que amplien horitzons d'aquells que parlava abans. Abans donava voltes com una baldufa i ara camino almenys en una direcció. Direcció de tenir el cor obert a nous amors, amors que apareixen i que potser són verdaders o potser són falsos però que almenys em fan respirar. Respirar respiro bé, a pesar de que segueixo fumant tabac de liar. Liar no em lia ningú, que per alguna cosa un va fent anys i aprèn de la gent de qui es pot refiar i de la qui no. No crec que el Barça deixi de guanyar la lliga a pesar de que els merengues mediocres no afluixen. Aflueixen els pericos que tenen una ala i el bec a segona divisió i es que no es mereixen res més. Més bones notícies són les que espero per aquest any 9. 9 amor. 9 llibre. 9 curs.
Això, que arriba la primavera i serà qüestió d'anar encadenant bones notícies i bones vibracions.
Ja tenim la primavera a tocar. Oficialment ja és primavera però segueix fent fred i encara no es pot anar amb samarreta i jaqueta texana. Al vespre fot fresca i jo encara duc la jaqueta d'hivern encara que els jerseis d'hivern ja els tinc endreçats a l'armari. Vaig anar una tarda a la platja i feia sol però un ventet molest i hi havia un gat mort a les escales de davant del Mont bar i vaig trucar la pasma i al cap de pocs minuts se'l van endur, al gat mort. No sempre és tan ràpida, la pasma. Quan convé, sí. Apunts meteorològics a part, l'any ha començat amb una notícia de puta pena: Meteora no em publica El rus i la setmana passada vaig tenir un baixón de moral total. Em vaig plantejar deixar l'escriptura (cosa que no em creia ni jo) i és que estic més que cansat de predicar en el desert. Desert de treballar per l'amor a l'art, sense editar res. Res en concret. En concret alguns col·legues estan com jo, des del punt de vista laboral. Laboralment no encaixo enlloc apart de davant del word escribint les meves històries. Històries que no veuen la llum. La llum podia ser publicar per Internet però és un enganyabobos total. Total moment d'enfonsament quan en Dani em va trucar i em va salvar el vespre del dimecres o dijous passat. Passat m'he passat unes quantes tardes pel Tiriti que ja hi comença a haver gent agradable amb qui xerrar i passar l'estona. Les estones se'm fan llargues i per això he decidit apuntar-me a diversos cursos a l'ateneu, a aprendre, a conèixer gent, a sortir del cau de Montgat, a compartir experiències i a deixar de ser tan autista. Autista era Rain Man i s'aprenia llistins de telèfons. Els meus telèfons no sonen gaire però sovint apareixen missatges a l'ordinador de persones que em donen el seu suport i que tant m'animen a seguir endavant. Endavant no enrere. Enrere seria caure en l'autocompassió i el negativisme i tot i que alguns dies hi caic de seguida m'aixeco i torno a mirar cap l'horitzó. L'horitzó és ampli i infinit i segur que abans d'arribar-hi hi ha multitud de coses bones que han de passar-me. Passar-me no em passo gens. Gens tampoc faig perquè sino em moririria de fàstic. Fàstic em fan coses que veig a les notícies i els politicastros apoltronats i els popes de la cultureta catalana i els jurats de premis grossos monopolitzats pels escriptors instaurats per sempre. Sempre és molt relatiu, és tot i res al mateix temps però no cal caure en pessismes autodestructius que tinc una casa i una familia que em dona suport i amics que apareixen quan menys t'ho imagines i noves coneixences que amplien horitzons d'aquells que parlava abans. Abans donava voltes com una baldufa i ara camino almenys en una direcció. Direcció de tenir el cor obert a nous amors, amors que apareixen i que potser són verdaders o potser són falsos però que almenys em fan respirar. Respirar respiro bé, a pesar de que segueixo fumant tabac de liar. Liar no em lia ningú, que per alguna cosa un va fent anys i aprèn de la gent de qui es pot refiar i de la qui no. No crec que el Barça deixi de guanyar la lliga a pesar de que els merengues mediocres no afluixen. Aflueixen els pericos que tenen una ala i el bec a segona divisió i es que no es mereixen res més. Més bones notícies són les que espero per aquest any 9. 9 amor. 9 llibre. 9 curs.
Això, que arriba la primavera i serà qüestió d'anar encadenant bones notícies i bones vibracions.
dilluns, 16 / febrer / 2009
BONES I NO TAN BONES ONDES PERÒ ANEM BÉ
Primer escrit de l'any 9. Hi ha dies de tot però predomina l'optimisme i les noves sensacions. Tot i que m'estic tornant bastant ermità ja que veig poca gent i tota la pesca, segueixo conservant bons amics amb els que puc comptar sovint. He tingut alguns problemes per dormir darrerament però les coses s'estan solucionant. No hi ha cap tema que em preocupi especialment, això de la son i de costar agafar-la em ve ja de molts anys enrere i estic, com no, en mans de la farmacopea. Res important doncs.
Pel que fa a la feina, estic treballant fort en aquesta nova idea que havia tingut cap a finals d'any. Vaig començar passades les vacances de Nadal (que van anar en general bé) i porto ja més de quaranta pàgines escrites. Duia molts mesos sense pencar i ara he agafat aquesta nova novel·la (encara sense títol) amb molta energia. M'agraden els personatges, les situacions, l'estil que està agafant i totes les peripecies que els hi estan a punt de passar. Com sempre m'he basat en gent del meu voltant per construir la història, però hi ha molts aspectes que són totalment de ficció i que, per tant, me'ls he inventat de cap a peus. I n'estic quedant bastant content. El tò no és tan dur com el de treballs anteriors. A veure com avança la cosa.
També he enviat "La noia de les estrelles" a uns quants concursos (que cares estan les fotocopies!) i tinc "El rus" a un nou editor que ja fa dos mesos que la té i encara no se l'ha començat a llegir. "Paciència", em va dir. Per variar, doncs.
Pel que fa al meu estat d'ànim, com deia al principi, és bastant línial i positiu, no tinc grans preocupacions a no ser que dissabte en faig 37 i continuo sol com un mussol. Les vies de trobar noies són estèrils, amb això del facebook n'han aparegut unes quantes però cap que es pugui considerar abordable des del punt de vista sentimental. Ja porto un bon temps de sequera i no en vaig gaire sortida. M'he acostumat a anar molt a la meva bola i a dur aquesta vida monacal que deia al principi. Per un costat m'agradaria tenir una dona al costat però per una altra banda m'espanta que em pugui modificar gaire les meves pautes de comportament diari. No estic malament jo sol, em distrec, escolto música, llegeixo a estones, vaig a nedar, treballo, faig passar el temps i segueixo el Barça cosa que aquest any és una satisfacció total. Així que les coses no van tan malament. He de disfrutar dels moments que em dóna la vida i no preocupar-me massa. Una cosa que em té capficat ultimament, per això, és la merdosa relació que tinc amb les dues meves germanes. I em temo que no hi ha solució. No tenim res a veure els uns amb els altres i tinc la sensació de que no es preocupen gens pel que faig o deixo de fer. Tot i que a vegades jo m'interesso per les seves feines, però, és clar, deuen seguir pensant que sóc un gandul, un privilegiat i que els llibres que pareixo s'escriuen sol. La veritat és que mai hem estat uns germans benavinguts, però darrerament les coses havien anat millorant i ara tot torna a estar empantenegat sense que s'hi pugi fer res. En fi, les coses són com són i hi ha gent que no canvia.
Però, com deia al principi, tinc les millors sensacions per aquest any 9 i segur que les coses, algunes si menys no, milloraràn. Segur!
Primer escrit de l'any 9. Hi ha dies de tot però predomina l'optimisme i les noves sensacions. Tot i que m'estic tornant bastant ermità ja que veig poca gent i tota la pesca, segueixo conservant bons amics amb els que puc comptar sovint. He tingut alguns problemes per dormir darrerament però les coses s'estan solucionant. No hi ha cap tema que em preocupi especialment, això de la son i de costar agafar-la em ve ja de molts anys enrere i estic, com no, en mans de la farmacopea. Res important doncs.
Pel que fa a la feina, estic treballant fort en aquesta nova idea que havia tingut cap a finals d'any. Vaig començar passades les vacances de Nadal (que van anar en general bé) i porto ja més de quaranta pàgines escrites. Duia molts mesos sense pencar i ara he agafat aquesta nova novel·la (encara sense títol) amb molta energia. M'agraden els personatges, les situacions, l'estil que està agafant i totes les peripecies que els hi estan a punt de passar. Com sempre m'he basat en gent del meu voltant per construir la història, però hi ha molts aspectes que són totalment de ficció i que, per tant, me'ls he inventat de cap a peus. I n'estic quedant bastant content. El tò no és tan dur com el de treballs anteriors. A veure com avança la cosa.
També he enviat "La noia de les estrelles" a uns quants concursos (que cares estan les fotocopies!) i tinc "El rus" a un nou editor que ja fa dos mesos que la té i encara no se l'ha començat a llegir. "Paciència", em va dir. Per variar, doncs.
Pel que fa al meu estat d'ànim, com deia al principi, és bastant línial i positiu, no tinc grans preocupacions a no ser que dissabte en faig 37 i continuo sol com un mussol. Les vies de trobar noies són estèrils, amb això del facebook n'han aparegut unes quantes però cap que es pugui considerar abordable des del punt de vista sentimental. Ja porto un bon temps de sequera i no en vaig gaire sortida. M'he acostumat a anar molt a la meva bola i a dur aquesta vida monacal que deia al principi. Per un costat m'agradaria tenir una dona al costat però per una altra banda m'espanta que em pugui modificar gaire les meves pautes de comportament diari. No estic malament jo sol, em distrec, escolto música, llegeixo a estones, vaig a nedar, treballo, faig passar el temps i segueixo el Barça cosa que aquest any és una satisfacció total. Així que les coses no van tan malament. He de disfrutar dels moments que em dóna la vida i no preocupar-me massa. Una cosa que em té capficat ultimament, per això, és la merdosa relació que tinc amb les dues meves germanes. I em temo que no hi ha solució. No tenim res a veure els uns amb els altres i tinc la sensació de que no es preocupen gens pel que faig o deixo de fer. Tot i que a vegades jo m'interesso per les seves feines, però, és clar, deuen seguir pensant que sóc un gandul, un privilegiat i que els llibres que pareixo s'escriuen sol. La veritat és que mai hem estat uns germans benavinguts, però darrerament les coses havien anat millorant i ara tot torna a estar empantenegat sense que s'hi pugi fer res. En fi, les coses són com són i hi ha gent que no canvia.
Però, com deia al principi, tinc les millors sensacions per aquest any 9 i segur que les coses, algunes si menys no, milloraràn. Segur!
dimecres, 31 / desembre / 2008
MILLOR ANY 9
Feia ja moltes setmanes que no escribia per aqui i les últimes línies eren bastant pessimistes. Vaig començar el Nadal amb la noticia que la meva agent editorial em rescindia el contracte. Les coses començaven a pintar fatal ja que, a més, una noia em va dir que m'hi posés fulles. Plam! Totes dues noticies la mateixa tarda. Un parell de dies amb l'enfonsament total però després, amb les festes, jo que em poso a buscar la vida amb noves editorials i l'ànim que torna a crèixer. Duia molts mesos sense treballar ni tenir idees i en va arribar una i aquestes setmanes he estat prenent notes. Poc a poc. Sense escarrassar-m'hi però guardant forces pels propers mesos. He renovat l'ànim, he tingut unes quantes bones trobades familiars i es pot dir que les festes m'estan sentant prou bé.
Així doncs espero q l'any 9 sigui molt millor que el 8. Tinc ganes de tornar a publicar, de tornar a escriure, cosa que, això d'escriure, està en les meves mans i mai més ben dit i de de trobar una companya de viatge. Ultimament en aquest sentit no he tingut gens de fortuna i espero que es tanquin els cicles negatius, s'obrin les finestres, entri aire nou i pugui portar la vida tranquil·la que duc fins ara. Això sí que està bé. El meu ritme de vida. Suau. Reposat. Però amb alguna bona notícia que no estaria gens malament i que m'ompliria els neurotransmissors d'alegria. I una cosa duria a l'altra i aparcaria crisi i mals rollos i m'encomanaria d'una inèrcia positiva i alegre. No espero la felicitat total, però si petites espurnes d'electricitat que em regenerin una mica.
Envio les més bones vibracions per tots els que em llegiu i perdoneu si us tinc una mica abandonats ultimament, però és que també he descobert la conya del facebook i havia deixat el blog de banda. Intentaré tornar-hi més sovint i, si pot ser, donar bones noticies per tots.
No ens enganyem pel que fa a la situació política: tots menteixen més que parlen. I us citaré una nota que vaig trobar al perfil del facebook d'un amic: la política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després un remei equivocat. No sé si el meu amic n'és l'autor o ha tret la cita d'algun lloc, però crec que va que ni pintada. Però no els fem més cas.
Intentem ser feliços amb la gent que ens envolta dia a dia i no buscar problemes allà on no els hi ha.
Per tant: bones festes, bon any nou, salut, peles i amor i tot el que us pugui fer feliços.
Feia ja moltes setmanes que no escribia per aqui i les últimes línies eren bastant pessimistes. Vaig començar el Nadal amb la noticia que la meva agent editorial em rescindia el contracte. Les coses començaven a pintar fatal ja que, a més, una noia em va dir que m'hi posés fulles. Plam! Totes dues noticies la mateixa tarda. Un parell de dies amb l'enfonsament total però després, amb les festes, jo que em poso a buscar la vida amb noves editorials i l'ànim que torna a crèixer. Duia molts mesos sense treballar ni tenir idees i en va arribar una i aquestes setmanes he estat prenent notes. Poc a poc. Sense escarrassar-m'hi però guardant forces pels propers mesos. He renovat l'ànim, he tingut unes quantes bones trobades familiars i es pot dir que les festes m'estan sentant prou bé.
Així doncs espero q l'any 9 sigui molt millor que el 8. Tinc ganes de tornar a publicar, de tornar a escriure, cosa que, això d'escriure, està en les meves mans i mai més ben dit i de de trobar una companya de viatge. Ultimament en aquest sentit no he tingut gens de fortuna i espero que es tanquin els cicles negatius, s'obrin les finestres, entri aire nou i pugui portar la vida tranquil·la que duc fins ara. Això sí que està bé. El meu ritme de vida. Suau. Reposat. Però amb alguna bona notícia que no estaria gens malament i que m'ompliria els neurotransmissors d'alegria. I una cosa duria a l'altra i aparcaria crisi i mals rollos i m'encomanaria d'una inèrcia positiva i alegre. No espero la felicitat total, però si petites espurnes d'electricitat que em regenerin una mica.
Envio les més bones vibracions per tots els que em llegiu i perdoneu si us tinc una mica abandonats ultimament, però és que també he descobert la conya del facebook i havia deixat el blog de banda. Intentaré tornar-hi més sovint i, si pot ser, donar bones noticies per tots.
No ens enganyem pel que fa a la situació política: tots menteixen més que parlen. I us citaré una nota que vaig trobar al perfil del facebook d'un amic: la política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després un remei equivocat. No sé si el meu amic n'és l'autor o ha tret la cita d'algun lloc, però crec que va que ni pintada. Però no els fem més cas.
Intentem ser feliços amb la gent que ens envolta dia a dia i no buscar problemes allà on no els hi ha.
Per tant: bones festes, bon any nou, salut, peles i amor i tot el que us pugui fer feliços.
divendres, 7 / novembre / 2008
SUPERANT LA TRISTESA
Els dies de maltemps, vent, pluja trepanadora i cels grisos em van acompanyar amb un sentiment de baixón total. Ara mateix no escric i les hores em queien al damunt com pedregades. M'avorria. Pensava. Em recargolava amb el malrotllo. Però les coses van començar a canviar. He estat veient amics que feia temps que no veia i he entrat a saco en el mundillo del facebook. Gràcies a això estic retrobant-me amb gent i hi ha més moviment social en la meva vida. Des del diumenge passat que em trobo molt més animat i aquesta setmana ha estat bastant bona.
Per altra banda, com estava cantat, Obama ha guanyat les eleccions a la capital del món occidental. I veient les notícies per la tele, no em vaig emocionar gens. D'acord, el tio és negre i sempre serà molt millor que el neci malparit del Bush, però ja fa uns mesos que torno a estar desenganyat del tot dels polítics. Començant pels de Tiana i Montgat, seguint per l'alcalde nefast de la capital catalana, continuant pel govern mediocre de la Generalitat, seguint per la penosa oposició i acabant en els mentiders impresentables del govern central. No em crec a ningú ni confio en ningú. Només en les persones, que a nivell personal, fan possible que el món no sigui tan merdós com els polítics ens fan creure.
Salut!
Els dies de maltemps, vent, pluja trepanadora i cels grisos em van acompanyar amb un sentiment de baixón total. Ara mateix no escric i les hores em queien al damunt com pedregades. M'avorria. Pensava. Em recargolava amb el malrotllo. Però les coses van començar a canviar. He estat veient amics que feia temps que no veia i he entrat a saco en el mundillo del facebook. Gràcies a això estic retrobant-me amb gent i hi ha més moviment social en la meva vida. Des del diumenge passat que em trobo molt més animat i aquesta setmana ha estat bastant bona.
Per altra banda, com estava cantat, Obama ha guanyat les eleccions a la capital del món occidental. I veient les notícies per la tele, no em vaig emocionar gens. D'acord, el tio és negre i sempre serà molt millor que el neci malparit del Bush, però ja fa uns mesos que torno a estar desenganyat del tot dels polítics. Començant pels de Tiana i Montgat, seguint per l'alcalde nefast de la capital catalana, continuant pel govern mediocre de la Generalitat, seguint per la penosa oposició i acabant en els mentiders impresentables del govern central. No em crec a ningú ni confio en ningú. Només en les persones, que a nivell personal, fan possible que el món no sigui tan merdós com els polítics ens fan creure.
Salut!
dilluns, 27 / octubre / 2008
ATUR
Fa uns quants dies vaig acabar "La noia de les estrelles". La vaig deixar reposar, la vaig rellegir per mil·lèssima vegada, li vaig passar el corrector i la vaig enviar a l'agència. Estic molt escèptic en quant a la publicació. Els de l'agència em van prometre que "El rus" es vendria aviat i aquella novel·la, plena d'humor negre, s'ha mort de pena. Ningú l'ha comprat ni he guanyat cap concurs. Així que les esperances, que bé en algún petit racó, sempre hi són, les tinc bastant tancades amb pany i clau. No esperar res. Així potser en el cas de que alguna editorial decideixi publicar el meu nou treball, la sorpresa serà més gran.
Després d'acabar "La noia de les estrelles" em vaig posar a treballar en un nou projecte que m'il·lusionava molt. Es tracta d'una comèdia sarcàstica que vaig començar amb molta trempera però han anat passant les setmanes i la cosa s'ha estancat completament. Sincerament, no crec que tingui possibilitats de convertir-se en una novel·la. Així que estic en l'atur novament. Espero que aviat aparegui una nova idea i de que pugui mantenir-me ocupat els propers mesos. Esta a punt de caure'ns al damunt el fred i no vull ni imaginar-me un hivern d'inactivitat. Això, juntamemt amb alguns efectes indesitjables que la medicació m'està causant, em té bastant baix de tò. No us alarmeu, només es tracta de certa disfunció en la meva activitat sexual. Cosa que em ratlla enormement, no us ho negaré tampoc. La meva vida social no s'ha animat gens i, tot i que els bons amics, són allà, em segueixo trobant bastant sol i desconsolat. Però em va a dies. Alguns cops estic animat i content i d'altres dies em trobo bastant abatut. Espero poder respirar, omplir-me els pulmons amb optimisme i posar-me a treballar novament ja que aìxò és el que em manté amb contacte amb el món real.
Feia molts dies que no escribia al blog i no rebia l'escalfor dels vostres comentaris, així que espero que em pogueu transmetre les vostres sensacions prehivernals per fer-me sentir més acompanyat en aquestes jornades tan peculiars que estic visquent.
Salut!
Fa uns quants dies vaig acabar "La noia de les estrelles". La vaig deixar reposar, la vaig rellegir per mil·lèssima vegada, li vaig passar el corrector i la vaig enviar a l'agència. Estic molt escèptic en quant a la publicació. Els de l'agència em van prometre que "El rus" es vendria aviat i aquella novel·la, plena d'humor negre, s'ha mort de pena. Ningú l'ha comprat ni he guanyat cap concurs. Així que les esperances, que bé en algún petit racó, sempre hi són, les tinc bastant tancades amb pany i clau. No esperar res. Així potser en el cas de que alguna editorial decideixi publicar el meu nou treball, la sorpresa serà més gran.
Després d'acabar "La noia de les estrelles" em vaig posar a treballar en un nou projecte que m'il·lusionava molt. Es tracta d'una comèdia sarcàstica que vaig començar amb molta trempera però han anat passant les setmanes i la cosa s'ha estancat completament. Sincerament, no crec que tingui possibilitats de convertir-se en una novel·la. Així que estic en l'atur novament. Espero que aviat aparegui una nova idea i de que pugui mantenir-me ocupat els propers mesos. Esta a punt de caure'ns al damunt el fred i no vull ni imaginar-me un hivern d'inactivitat. Això, juntamemt amb alguns efectes indesitjables que la medicació m'està causant, em té bastant baix de tò. No us alarmeu, només es tracta de certa disfunció en la meva activitat sexual. Cosa que em ratlla enormement, no us ho negaré tampoc. La meva vida social no s'ha animat gens i, tot i que els bons amics, són allà, em segueixo trobant bastant sol i desconsolat. Però em va a dies. Alguns cops estic animat i content i d'altres dies em trobo bastant abatut. Espero poder respirar, omplir-me els pulmons amb optimisme i posar-me a treballar novament ja que aìxò és el que em manté amb contacte amb el món real.
Feia molts dies que no escribia al blog i no rebia l'escalfor dels vostres comentaris, així que espero que em pogueu transmetre les vostres sensacions prehivernals per fer-me sentir més acompanyat en aquestes jornades tan peculiars que estic visquent.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
