Roger Tartera

Aquests dies he estat rellegint un llibre que tinc a la biblioteca fa temps i que em sembla una meravella. Es tracta de la primera novel·la de Ramon Erra, 'Desfent el nus del mocador', un debut sensacional per la seva valentia, qualitat i frescor. 

El llibre ens explica la història d'un noi que després d'un accident de trànsit que li ha desfigurat la cara es retira i es dedica a escriure sobre totes les persones que durant molts anys han anat passant pel bar de carretera en el que ha treballat des de jovenet fins el dia de l'accident. L'autor recrea un microcosmos social perfecte i molt real, amb uns personatges propers que et sembla conèixe'ls, tenir-los de veïns. Una història quotidiana amb escenes senzilles comunes a la vida, explicades de manera magistral. Un retrat ampliat de la societat que a més amaga un secret final, que sacseja el tauler d'escacs que Ramon Erra teixeix. La trama es va desgranant com si estiressis d'una de les puntes del mocador i a poc a poc anessis descobrint què hi ha en realitat. D'estil acurat, on l'autor ha seleccionat les paraules amb gran precisió. En definitiva, una novel·la sense aparents pretensions però amb una gran qualitat. Recomanada cent per cent.