dimarts, 27 de novembre de 2012

Reflexions :: Aprenentatge del curs de dramatúrgia de la Sala Becket

La setmana passada vaig acabar el Curs de Dramatúrgia de la Sala Becket Com millorar la teva obra, que imparteix Jordi Galceran, i la veritat és que ha estat una experiència fantàstica. Durant tres setmanes, els alumnes del curs, hem analitzat la nostra obra de teatre i hem escoltat atentament les reflexions de Jordi Galceran i dels companys sobre aquesta, per fer-ne canvis i millores. Estic molt satisfet del tomb que ha donat la meva obra de teatre. 

Divendres passat va tocar analitzar la meva obra al curs i vaig veure moltes coses que jo no havia estat capaç de captar per mi mateix. La veritat és que tot plegat va donar la volta al meu text. La meva obra és sobre dues ex amigues que es retroben al cap de deu anys. Certament em resulta més complicat acostar-me als universos femenins del què en un principi pensava. El punt clau és que tothom va trobar a faltar més mala bava, tensió dramàtica i disputa entre les dues protagonistes. En el meu text elles fan les paus de seguida, cosa poc versemblant si es tracta de dues dones que s'han odiat profundament ja que han tingut en el passat, un conflicte molt potent que les ha separat. La idea central de l'obra era la reconciliació entre elles, cosa amb la que van estar d'acord els participants al curs. És més, els va agradar molt que elles acabin juntes, és a dir, tenint una relació sentimental. Aquest motiu que no acabaven de reconèixer en el passat, és el que les ha distanciat, ja que de bon principi estaven atretes l'una per l'altra. A través d'un joc d'enganys, mentides i de competició per explicar-se unes vides idíl·liques que en realitat són mentida, es construeix una proposta de nou text amb la que em posaré a treballar ben aviat.

L'obra, doncs, manté la idea central de la reconciliació però agafa una nova volada que la fa més potent, negra i recargolada. En definitiva, com ja he dit, he trobat el curs molt profitós, interessant i productiu i me n'he adonat, de nou, que quan un es pensa que controla el procés d'explicar històries sovint se n'adona que se t'escapen molts aspectes.

Search

S'està carregant...


“Amb 22 anys era la primera vegada que vivia fora de casa i allà, enmig de parcs, bicicletes, ponts, gent de tot arreu, residències d’estudiants, coffeshops, festivals de rock i festes vaig veure que volia fer alguna cosa creativa a la vida”.


Roger Tartera.

També al facebook i al twitter.
Amb la tecnologia de Blogger.

Que es cremin els cossos

Que es cremin els cossos
Que es cremin els cossos. Editorial Alrevés, Barcelona 2011. Última novel·la publicada

Arxiu del blog

Seguidors

Visites

. : : Visites: