dijous, 29 de novembre del 2012

Notícia :: Aquest Nadal guanya literatura


Concurs de Nadal del Bloc d'en Roger 

Aquest Nadal des del bloc d'en Roger Tartera volem regalar-vos literatura. Per això us proposem un concurs senzill i divertit per a poder guanyar un lot de llibres. Cada setmana us farem una pregunta literària que podreu resoldre visitant el bloc. En total seran cinc preguntes, fins els 27 de desembre, que farem la darrera. Si contesteu correctament a totes les preguntes entrareu al sorteig de tres dels llibres d'en Roger Tartera. Podeu respondre les preguntes deixant un comentari al bloc, al Facebook o el Twitter. La primera pregunta del concurs és: 

1. En quina ciutat europea van ser protagonistes les 'bicicletes blanques' com a símbol d'un moviment social?

La segona pregunta del concurs nadalenc el proper dijous al bloc d'en Roger Tartera, el Facebook i el Twitter. Molta sort! 
dimarts, 27 de novembre del 2012

Reflexions :: Aprenentatge del curs de dramatúrgia de la Sala Becket

La setmana passada vaig acabar el Curs de Dramatúrgia de la Sala Becket Com millorar la teva obra, que imparteix Jordi Galceran, i la veritat és que ha estat una experiència fantàstica. Durant tres setmanes, els alumnes del curs, hem analitzat la nostra obra de teatre i hem escoltat atentament les reflexions de Jordi Galceran i dels companys sobre aquesta, per fer-ne canvis i millores. Estic molt satisfet del tomb que ha donat la meva obra de teatre. 

Divendres passat va tocar analitzar la meva obra al curs i vaig veure moltes coses que jo no havia estat capaç de captar per mi mateix. La veritat és que tot plegat va donar la volta al meu text. La meva obra és sobre dues ex amigues que es retroben al cap de deu anys. Certament em resulta més complicat acostar-me als universos femenins del què en un principi pensava. El punt clau és que tothom va trobar a faltar més mala bava, tensió dramàtica i disputa entre les dues protagonistes. En el meu text elles fan les paus de seguida, cosa poc versemblant si es tracta de dues dones que s'han odiat profundament ja que han tingut en el passat, un conflicte molt potent que les ha separat. La idea central de l'obra era la reconciliació entre elles, cosa amb la que van estar d'acord els participants al curs. És més, els va agradar molt que elles acabin juntes, és a dir, tenint una relació sentimental. Aquest motiu que no acabaven de reconèixer en el passat, és el que les ha distanciat, ja que de bon principi estaven atretes l'una per l'altra. A través d'un joc d'enganys, mentides i de competició per explicar-se unes vides idíl·liques que en realitat són mentida, es construeix una proposta de nou text amb la que em posaré a treballar ben aviat.

L'obra, doncs, manté la idea central de la reconciliació però agafa una nova volada que la fa més potent, negra i recargolada. En definitiva, com ja he dit, he trobat el curs molt profitós, interessant i productiu i me n'he adonat, de nou, que quan un es pensa que controla el procés d'explicar històries sovint se n'adona que se t'escapen molts aspectes.
dijous, 22 de novembre del 2012

Recomanacions :: Una pel·lícula que demostra que tot és possible

La pesca del salmón en Yemen
Direcció: Lasse Hallström
Intèrprets: Ewan McGregor, Emily Blunt, Kristin Scott Thomas, etc.
Any d'edició: 2011
Gènere: comèdia

Avui us vull recomanar una de les darreres pel·lícules d'Ewan McGregor, abans de "Lo imposible", que també comentarem més endavant. Es tracta de "La pesca dels salmón en Yemen". Una comèdia molt divertida i amb uns personatges molt ben trobats, que ens farà reflexionar sobre la possibilitat d'aconseguir-fo tot en aquesta vida, amb il·lusió, esforç, tenacitat i esperança. Fins i tot pescar salmons al Yemen. Una cinta del director suec, Lasse Halström, responsable d'altres cintes de gran èxit com "Las normas de la casa de la sidra", "Chocolat" o "Quien ama a Gilbert Grape". Us divertireu molt!

SINOPSI: La pel·lícula ens explica la història del doctor Alfred Jones, que treballa al Centre Nacional pel Foment de la Piscicultura, on realita investigacions sobre la reproducció dels mol·luscs. Un bon dia el multimilionari xeic del Iemen Mohamed ben Zaidi bani Tihama, s'interessa per la introducció de l'art de la pesca amb mosca a les muntanyes del nord del Yemen. En Jones refusa inicialment l'oferta, però un assessor del primer ministre britanic l'obliga a acceptar amb l'objectiu de millorar la imatge del país al món àrab. Així doncs, el doctor Jones es veu obligat a col·laborar amb una jove i atractiva representant del xeic i llençar-se a una aventura amb un final de misteri inclòs. 


dimarts, 20 de novembre del 2012

Notícia :: Roger Tartera, finalista al Premi de Teatre Ciutat de Gandia

L'obra de teatre 'Encara tenim la medicació' ha estat finalista al Sisè Premi de Teatre Ciutat de Gandia que es va donar a conèixer divendres passat. L'obra guanyadora del premi ha estat 'La terra oblidada' de Llàtzer Garcia'. 

El Premi de Teatre Ciutat de Gandia ha arribat enguany a la seva sisena edició, consolidant-se com un dels més prestigiosos del gènere a casa nostra. L'obra de teatre 'Encara tenim la medicació' de Roger Tartera n'ha quedat finalista, juntament amb tres obres més. La guanyadora ha estat 'La terra oblidada' de Llàtzer Garcia i l'accèssit se l'ha endut Carles Armengol per 'Capvespre al cementiri de cotxes'
'Encara tenim la medicació', la primera obra de teatre de Roger Tartera, continua doncs fent camí. Precisament aquests dies l'autor participa al curs de dramatúrgia que Jordi Galceran imparteix a la Sala Becket, per aprofundir i ampliar coneixements dins el gènere teatral. 
dijous, 15 de novembre del 2012

Recomanacions :: El noi de la moto

El noi de la moto
Susan Hinton
Editorial Empúries
Última edició: 2009

Aquests dies estic recuperant lectures que havia llegit ja fa molt de temps. És el cas d'El noi de la moto, una novel·la de Susan Hinton que em va marcar moltíssim quan era jove i que amb el temps he rellegit i he pogut entendre en la seves diferents vessants. La novel·la ens explica la història d'un jove, en Rusty James, que té fama d'utilitzar els punys més que el cervell i de ser el més dur del barri. Però la societat encara és més dura que ell. A en Rusty li agradaria assemblar-se al seu germà, el noi de la moto, un autèntic mite entre els joves del seu voltant, i sempre l'ajuda a superar els moments més perillosos, i ha sortir-se'n de les lluites entre bandes rivals. Però un bon dia, una cadena d'esdeveniments, canvia radicalment el curs de les coses. 
Susan Hinton té la virtut narrativa de crear llibres molt ràpids i trepidants, amb escenes gairebé cinematogràfiques, que et capbussen en una espiral d'esdeveniments que et sacsegen i et porten d'un lloc a l'altre. Tot plegat però sense oblidar la profunditat d'uns personatges que transmeten humanitat en la part clara i sobretot fosca de la seva ànima. Un retrat sense tabús d'una època de la vida que et marca per sempre i que defineix la nostra societat. 
Una lectura obligatòria en molts instituts, i que després de l'adolescència, hauríem de rellegir per entendre els joves actuals. En definitiva, llibre imprescindible en la meva biblioteca de clàssics contemporanis. 
dimarts, 13 de novembre del 2012

Recomanacions :: 2 días en París

2 días en París
Directora: Julie Delpy
Intèrprets: Adam Goldberg (Jack), Julie Delpy (Marion), Daniel Brühl (Lukas), Marie Pillet (Anna), Albert Delpy (Jeannot), entre d'altres. 
Estrena: any 2007
Gènere: comèdia dramàtica

Ja sabeu de la meva passió pel cinema i per les comèdies romàntiques ben construïdes i fora dels tòpics. És el cas del film 2 días en París, òpera prima de l'actriu i guionista Julie Delpy. Sens dubte Delpy ha aprofitat la seva faceta com actriu i guionista per aconseguir una pel·lícula que convenç, sobretot si tenim en compte que la major part del film es basa en les converses d'una parella durant una estada fugaç a París. Temps suficient perquè apareguin conflictes personals, emocionals, sexuals i culturals que ens demostren un cop més que mai arribes a conèixer del tot la persona que dorm el teu costat. Em grans influències de mestres del gènere com Woody Allen o Rohmer, és una comèdia molt equilibrada, força àgil, i amb bones interpretacions sobretot dels protagonistes (Delpy i Goldberg), amb les dosis suficients d'humor, crítica, converses intelectuals i dosis romántiques. En fi, una bona proposta per passar una estona agradable i riure, que mai està de més!!! Us deixo el tràiler perquè us en feu una idea. 



dijous, 8 de novembre del 2012

Clip d'escriptura :: Els personatges

Avui al Clip d'escriptura analitzem la creació dels personatges, si es creen abans que la trama, després o alhora, si és millor una novel·la amb molts o pocs personatges i si aquests persegueixen a l'escriptor un cop acaba la novel·la. Una nova reflexió sobre el procés d'escriptura que com sempre us convidem a compartir i comentar. 

dimarts, 6 de novembre del 2012

Recomanacions :: La música de The Killers

Hot fuss
The Killers
Any d'edició: 2004
Gènere: Post-punk

Ja sabeu de la meva afició per la música i  la influència que té en les meves novel·les. La música no només posa banda sonora a la meva vida, sinó també a la meva literatura. Per això avui vull compartir les cançons d'un dels grups que m'acompanyen des de fa temps a la meva aventura literària i vital. Es tracta dels The Killers, aquest grup americà post-punk creat el 2002, després que Brandon Flowers (vocalista) veiés un concert dels Oasis a l'hotel Hard Rock de les Vegas, d'on és el grup. He triat el primer disc de la banda, Hot fuss, perquè es va convertir en un èxit internacional amb 6,5 milions de còpies venudes i discos d'or i platí, però també us podria recomanar qualsevol dels següents (Sam's Town, Sawdust, Day & Age, Battle Born). Una música que em posa les piles, m'acompanya i que avui vull compartir amb vosaltres. Us deixo un vídeo amb la cançó Somebody Tol Me del disc Hot fuss




divendres, 2 de novembre del 2012

Recomanacions :: Otra tierra, una pel·lícula sobre la redempció

Otra tierra
Director: Mike Cahill
Intèrprets: Wlliam Mapother, Brit Marling, Mathew-Lee Erlbach, Meggan Lennon, Jordan Baker, Robin Lord Taylor
Any d'estrena: 2011
Gènere: Drama

Avui us vull recomanar una pel·lícula de ciència-ficció que ens parla de la redempció i de l'inexplorable cor humà: Otra tierra. Guanyadora de diversos premis als festivals de Sundance, Deuville i Sitges. El director Mike Cahill fa servir un pretext paranormal, l'aparició al cel d'una rèplica exacta de la terra, per impulsar la història d'una dona que ha de reconciliar-se amb ella mateixa després de provocar un accident mortal. Una trama que el porta a parlar-nos de la redempció, la culpa i la possibilitat del perdó però sense caure en l'avorriment. I per aconseguir-ho es val d'una personatge principal lluny de qualsevol estereotip , una atípica heroïna que no es deixa portar per la desgràcia, una na forta que creu en la possibilitat de salvar-se i això l'allunya dels clixés de la típica història d'auto-superació. El director també es val del diàleg constant entre la premissa sobrenatural i l'evolució dels personatges de la història. L'aparició de la nova terra, que es materialitza amb una escena magnifica en la què la televisió retransmet la primera presa de contacte amb el nou món, causa en els personatges una onada d'esperança que els fa actuar amb total espontaneïtat. Una pel·lícula sobre l'inexplorable cor humà, que commou i fa reflexionar. Molt recomanable. Us deixo el tràiler, i espero que us animeu a veure-la. 

:: Tràiler Otra tierra :: 






“Amb 22 anys era la primera vegada que vivia fora de casa i allà, enmig de parcs, bicicletes, ponts, gent de tot arreu, residències d’estudiants, coffeshops, festivals de rock i festes vaig veure que volia fer alguna cosa creativa a la vida”.


Roger Tartera.

També al facebook i al twitter.

Blog Archive

Amb la tecnologia de Blogger.

Que es cremin els cossos

Que es cremin els cossos
Que es cremin els cossos. Editorial Alrevés, Barcelona 2011. Última novel·la publicada

Arxiu del blog

Seguidors

Visites

. : : Visites: