Roger Tartera

Catàstrofes

Sílvia Cortés, María José Lizarte, Roger M. Puig, Marc Serra i Marc Torrecillas

Sala Beckett // 17 de desembre de 2012

Sempre m'ha agradat molt el teatre, veure'l i escriure'l. La meva relació amb aquest gènere ve de lluny. Alguns dels meus relats han estat representats per algunes companyies municipals i sempre he intentat seguir escrivint-ne, tot i que en nombroses ocasions la novel·la ha passat per davant. Però el teatre torna sempre a la meva vida i darrerament ho ha fet amb intensitat arran de la meva participació al curs de teatre que he fet a la Sala Beckett amb Jordi Galceran com a professor. Un curs que m'ha ajudat molt a reescriure una de les meves darreres obres de teatre i que m'ha animat molt a potenciar aquest gènere i a moure'l per, qui ho sap, poder veure alguna de les meves obres dalt d'un escenari algun dia. 

Per això vull obrir avui un espai molt especial dedicat al teatre on aniré recomanant-vos obres de teatre que vagi a veure, actors, i us aniré explicant els meus projectes en aquest àmbit. En aquest sentit avui us vull parlar de l'obra que vaig anar a veure dilluns al vespre a la Sala Beckett, 'Catàstrofes', una obra de cinc dramaturgs amb una gran projecció Sílvia Cortés, María José Lizarte, Roger M. Puig, Marc Serra i Marc Torrecillas, que neix després del taller Nocturns de Pau Miró a l’Obrador d’estiu. Cinc textos que ens parlen de possibles catàstrofes, cinc peces sobre la desesperació que provoca tota situació límit, on també hi té cabuda l'humor. Una obra que em va agradar molt i que tant de bo puguem veure properament de nou a l'escenari. Us animo també a seguir la trajectòria d'aquests dramaturgs, que segur que se'n parlarà molt. Seguiré informant dels meus projectes al voltant del teatre.