Roger Tartera

Hacia lo salvaje

Amaral

Editat el 2012

Proper concert a Barcelona: 20 d'octubre de 2012

Sala Razzmatazz

Ja sabeu que la música acompanya la meva vida i avui us vull recomanar l'últim disc de la formació Amaral, Hacia lo salvaje, un grup espanyol amb un gran directe i amb cançons que et fan moure el cos i l'ànima. És el sisè disc de la formació que el 1997 van crear Eva Amaral i Juan Aguirre. El seu disc més venut Estrella de mar, es troba entre 50 discos més venuts del pop-rock espanyol segons la revista Rolling Stone. Dues de les seves cançons més famosos 'Sin ti no soy nada' i 'Como hablar', es troben entre les 200 cançons de pop rock espanyol també segons aquesta publicació. 

El proper dia 20 d'octubre seran a Barcelona en concert, a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Si encara no els has vist en directe, no te'ls pots perdre. Us deixo el videoclip del tema 'Hoy es el principio del final', single del seu últim àlbum. 

La gatera

Muriel Villanueva 

Amsterdam

Primavera 2012

Premi J. Maria Casero de novel·la curta 2012 

Divendres a la tarda vaig acostar-me a la Biblioteca de Can Baratau de Tiana perquè presentaven el llibre de la Muriel Villanueva La gatera i em cridava molt l'atenció. La presentació va ser molt agradable i les reflexions de l'autora sobre l'ofici literari altament interessants. El que no m'esperava, perquè no em passava feia molt temps, és llegir-me el llibre en menys d'un cap de setmana. El millor que puc dir d'aquest llibre és que el llegiu. És molt curt però molt intens, ple de matisos, de colors, de sensacions, d'imatges. Poesia convertida en novel·la per parlar-nos de les nostres dualitats, d'aprendre a conèixer-nos, de deixar enrere el passat per construir-nos un futur, de la família, dels amics, de l'amor, etc. I tot això a través de la història d'una noia que hereta dos pisos simètrics que es comuniquen per  una gatera. Un llibre que l'autora reconeix que parla d'ella mateixa i de la literatura. En fi, una delícia. No us el perdeu! 

SINOPSI: La Raquel hereta dos pisos simètrics. L'un dóna al carrer i l'altre a un pati interior, des d'on s'escola un gat taronja. Obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la seva indentitat. La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forta obert en una paret que connecta dos mons sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l'autora, els personatges i qui sap si el lector, s'emmirallen. 

Aquesta setmana he acabat la meva última novel·la. Es diu No crec en Déu, només crec en Billy Wilder.  Després de dies de feina fins a altes hores de la matinada, d'escriptura apassionada i molt divertida per fi puc dir que està enllestida. Estic molt content pel resultat, la veritat, una novel·la que trenca una mica amb el que havia escric fins ara i on l'humor i la ironia passen a ser protagonistes d'una història que m'ha fet reflexionar sobre els joves, el valor de perseguir els somnis malgrat les dificultats i l'humor com a bàlsam per sobreviure en un món on cada cop és més complicat veure-hi l'esperança. Una novel·la generacional que m'ha portat records d'una època important per a molts. 

Una novel·la amb la que he repassat moltes pel·lícules d'en Billy Wilder i d'altres directors i per descomptat un munt de grups musicals que apareixen a la novel·la. Us deixo una primera sinopsi i us mantindré informats de tot el que es vagi esdevenint d'aquest projecte que em té tant engrescat! 

PRIMERA FRASE: "L'únic bo de ser a l'església era que a dins no hi feia calor". 

SINOPSI: "Any 1995. No hi ha Internet, ni DVD's, ni mòbils i es pot fumar a tot arreu. Als cotxes s'escolten cintes de cassette, el compact disc encara no ha arraconat al vinil i els Mossos no han substituït la Guàrdia Civil als controls de carretera. Un jove aturat de bon família necessita reunir un milió de pessetes per matricular-se a una escola de cinema i convertir-se en director. Submergit en una rutina de cervesa, fortes ressaques i repetits desenganys sentimentals, va d'una entrevista de feina a una altra, mentre el seu pare, de malnom el Führer, li fa la vida impossible. Les pel·lícules de Billy Wilder, els roscos que li prepara l'àvia i l'afany per lliurar-se dels seus impresentables "amigots" el faran tirar endavant. O enrere. Tot depèn de com es miri". 

Roger Tartera i Primitiva Reverter van ser els encarregats de donar el tret de sortida a la Festa Major de Tiana 2012 el passat dijous al vespre. Els escriptors tianencs van fer un cant a la cultura i sobretot a la gent que crea aquesta cultura davant de més de 200 persones. 

Tiana ha triat aquest any la cultura i la literatura per donar el tret de sortida a la seva Festa Major. Dijous passat els escriptors Roger Tartera i Primitiva Reverter van realitzar un pregó reivindicatiu per la cultura, però sobretot amb els tianencs i tianenques que la creen. El pregó va ser un cant a la Festa Major, al poble, als racons del poble, a la gent que hi viu, als moments que es poden viure pels carrers de Tiana, a l'art, a les diverses maneres de viure la festa, etc. Però també hi va haver espai per la crítica, com les paraules ovacionades que es referien a les urbanitzacions de recent creació al poble, els carrers en mal estat i finalment la crisi que ens afecta a tots. En definitiva un pregó molt ben rebut pels tianencs, molt literari i molt cultural. Molt aviat us podrem oferir el vídeo íntegre del Pregó en aquest bloc. 

:: Adjuntem el pregó sencer

Director: Fisher Stevens 

Intèrprets: Marisa Tomei, Ron Eldard, Marley Shelton, Kyra Sedwick, Patrick Breen, etc. 

Estrena als Estats Units: any 2002

Estrena a Espanya: any 2003 

Recentment he vist una pel·lícula que m'agradaria compartir amb vosaltres: Beso en Manhattan. La pel·lícula està basada en la història coral d'uns nois de 30 anys, alguns força immadurs, que tenen problemes a l'hora de ser fidels a les seves parelles. És una comèdia dramàtica sense pretensions però molt divertida sobre l'amor i el sexe, que no estalvia en escenes pujades de to. En definitiva, una pel·lícula per passar una bona estona, riure de les infidelitats, de les relacions humanes, de la bogeria i la mort. En definitiva riure que tant necessitem! 

Us deixo el trailer en anglès

:: Altres recomanacions :: 

De moment, aquí teniu un vídeo amb la cançó subtitulada. 

:: Altres recomanacions :: 

Fa uns dies llegia al diari El país un article sobre el present del llibre electrònic. Les xifres de vendes d'aquest nou format no sóc gaire optimistes, però tot i així sembla que el llibre electrònic ha vingut per quedar-se, malgrat que el paper continuï mantenint el seu monopoli. Em ve de gust compartir amb vosaltres aquesta notícia i reflexionar sobre el tema. Us animo com sempre a dir-hi la vostra.

:: Altres reflexions ::