dimarts, 18 de desembre del 2012

Teatre :: 'Catàstrofes' Sala Beckett

Sílvia Cortés, María José Lizarte, Roger M. Puig, Marc Serra i Marc Torrecillas
Sala Beckett // 17 de desembre de 2012
Sempre m'ha agradat molt el teatre, veure'l i escriure'l. La meva relació amb aquest gènere ve de lluny. Alguns dels meus relats han estat representats per algunes companyies municipals i sempre he intentat seguir escrivint-ne, tot i que en nombroses ocasions la novel·la ha passat per davant. Però el teatre torna sempre a la meva vida i darrerament ho ha fet amb intensitat arran de la meva participació al curs de teatre que he fet a la Sala Beckett amb Jordi Galceran com a professor. Un curs que m'ha ajudat molt a reescriure una de les meves darreres obres de teatre i que m'ha animat molt a potenciar aquest gènere i a moure'l per, qui ho sap, poder veure alguna de les meves obres dalt d'un escenari algun dia. 
Per això vull obrir avui un espai molt especial dedicat al teatre on aniré recomanant-vos obres de teatre que vagi a veure, actors, i us aniré explicant els meus projectes en aquest àmbit. En aquest sentit avui us vull parlar de l'obra que vaig anar a veure dilluns al vespre a la Sala Beckett, 'Catàstrofes', una obra de cinc dramaturgs amb una gran projecció Sílvia Cortés, María José Lizarte, Roger M. Puig, Marc Serra i Marc Torrecillas, que neix després del taller Nocturns de Pau Miró a l’Obrador d’estiu. Cinc textos que ens parlen de possibles catàstrofes, cinc peces sobre la desesperació que provoca tota situació límit, on també hi té cabuda l'humor. Una obra que em va agradar molt i que tant de bo puguem veure properament de nou a l'escenari. Us animo també a seguir la trajectòria d'aquests dramaturgs, que segur que se'n parlarà molt. Seguiré informant dels meus projectes al voltant del teatre.

2 comentaris:

Mar ha dit...

Gràies Roger...per venir i per opinar tant positivament d'aquest fillet catastròfic que vem parir dilluns amb moltes ganes de tornar-hi, que sembla que serà molt aviat. Només una cosa: no és Marc Serra, aquest és el meu cosí, jo sóc la Mar serra...merci i Bon Nadal!

Olga Xirinacs ha dit...

Gairebé me n'avergonyeixo, però no anem gaire al teatre, costum de la casa. Reconec que el teatre és la base d'emmascarar i desemmascararopfc la comèdia humana, i per això serà present sempre entre nosaltres. Llarga vida al teatre.



“Amb 22 anys era la primera vegada que vivia fora de casa i allà, enmig de parcs, bicicletes, ponts, gent de tot arreu, residències d’estudiants, coffeshops, festivals de rock i festes vaig veure que volia fer alguna cosa creativa a la vida”.


Roger Tartera.

També al facebook i al twitter.
Amb la tecnologia de Blogger.

Que es cremin els cossos

Que es cremin els cossos
Que es cremin els cossos. Editorial Alrevés, Barcelona 2011. Última novel·la publicada

Arxiu del blog

Seguidors

Visites

. : : Visites: