dijous, 21 de febrer del 2013

Recomanacions :: Fotografies literàries

Un clàssic contemporani 


Avui vull compartir aquesta fotografia amb vosaltres, per tot el que representa. Per la figura de Charles Chaplin, el clàssic de l'humor mut que amb el seu estil elegant i discrec arrencava somriures que ens feien pensar i pel missatge que ens transmet, la importància de riure, aquest gest tan senzill però tan important que sovint oblidem, i que ens fa tant feliços a nosaltres i als que ens envolten. No us oblideu de somriure. 

dimarts, 19 de febrer del 2013

Recull de premsa :: Entrevista al Bloc del Laboratori de Lletres


:: Entrevista que em vàren fer al Bloc del Laboratori de Lletres en motiu del curs de Narrativa per a joves que impartiré ben aviat en aquesta escola d'escriptura. Avui la vull compartir amb vosaltres. 


TITULAR: "He après a fer un ofici d'una passió"
L'escriptor Roger Tartera serà el nou professor de Narrativa per a joves al Laboratori de Lletres. Hem volgut fer-li una breu entrevista per conèixer-lo un xic millor i que ens expliqui el què ens està preparant. 

Qui sóc? Em dic Roger Tartera i des de petit que he volgut ser escriptor. Abans de començar a publicar llibres de contes i novel·les he estudiat en diversos tallers i cursos d'escriptors on he après a fer un ofici d'una passió que em segueix captivant encara ara. Escriure per mi és sinònim de llibertat i de poder expressar i transmetre la meva visió del món, les relacions entre les persones i, sobretot, poder construir mons paral·lels que connectin amb els lectors. 

Per què faig aquest curs? Tinc moltes ganes de poder comunicar i encomanar el plaers que em suposa l'escriptura a persones joves que tinguin una inquietud i una motivació especial per inventar històries. Serà fantàstic poder mostrar i compartir tot allò que he après ja sigui com a alumna o com a escriptor. Des de fa deu anys que he aconseguit que la major part del meu temps professional sigui la literatura i crec que ha arribat el moment de traslladar aquesta vocació a joves que vulguin iniciar-s'hi. 

A qui va dirigit? A joves entre 14 i 18 anys que vulguin començar a canalitzar la seva creativitat i els seus desitjos d'expressar-se a través de l'escriptura.

Objectius del curs: Transmetre la il·lusió, la capacitat i la voluntat de crear ficció i també perdre la por a expressar-se per escrit. Buscarem que els alumnes es familiartizin amb l'ofici i, sobretot, que s'h passin bé i vegin l'acte d'escriure com a una acció gratificant, divertida i, d'alguna manera també, terapèutica. Seria ideal també que els participants agafessin l'hàbit d'escriure de manera periòdica i natural gràcies a la feina feta a classe. 

Com s'estructura el curs? El curs serà fonamentalment de caire pràctic. Formularem un seguit de propostes i exercicis que potenciïn la creativitat i la imaginació dels alumnes. Seran idees que cercaran la vessant lúdica de l'escriptura. El gruix del treball es dividirà entre l'escriptura a les hores de classe i la feina que es farà a casa. Un cop tinguem els textos, els compartirem i comentarem en grup amb l'objectiu de saber el que reben els altres del que nosaltres hem escrit. No entrarem massa en aspectes teòrics de manera inicial i si fem referència a certes tècniques o metologies serà a través de la comunicació que es vagi establint a classe. Comentarem fragments d'autors sensibles a l'univers juvenil i establirem contacte amb la literatura i altres formes d'expressió artístiques com puguin ser la música o el cinema.

Bloc del Laboratori de Lletres. 
dijous, 14 de febrer del 2013

Recomanacions :: Documental sobre la música dels 90

Independientes

Jose A. Rueda
Producció: La Fabriquilla De Creación Audiovisual
Documental 

Si vau viure el que va passar en aquest país musicalment als anys 90, si sabeu que hi havia vida fora de sopetes i pets, si us apassiona la música pop, si us interessa reflexionar sobre dècades passades i dècades futures (algunes sempre prodigioses), si teniu curiositat per saber que és la independència creativa i d'actitud en la música i l'art en general, si us pregunteu com serà el futur pels músics i altres creadors, no us perdeu aquest documental "Independientes", de Jose A. Rueda. 

No están todos los que fueron pero si són todos los que estuvieron (y siguen estando).



dimarts, 12 de febrer del 2013

Reflexions :: Per què s'escriu?

"Escriure és defensar la soledat en la què s'està"
María Zambrano Alarcón
Artícle Per què s'escriu, Revista de occidente, juny de 1934
Avui vull compartir amb vosaltres aquest fragment d'un artícle de María Zambrano sobre el per què d'escriure. Per que a vegades els escriptors necessitem que ens recordin perquè ens dediquem a aquest ofici tant bonic però tan solitari. Una bona reflexió per seguir endavant. 

"Escribir es defender la soledad en que se está; es una acción que sólo brota desde un aislamiento efectivo, pero desde un aislamiento comunicable, en que, precisamente, por la lejanía de toda cosa concreta se hace posible un descubrimiento de relaciones entre ellas.
Más las palabras dicen algo. ¿Qué es lo que quiere decir el escritor i para qué? ¿Para qué y para quién? Quiere decir el secreto; lo que no puede decirse con la voz por ser demasiado verdad; y las grandes verdades no suelen decirse hablando. La verdad de lo que pasa en el secreto seno del tiempo, en el silencio de las vidas, y que no puede decirse. Hay cosas que no pueden decirse, y es cierto. Pero esto que no puede decirse, es lo que se tiene que escribir. Descubrir el secreto y comunicarlo, son les dos acicates que mueven al escritor. 
El que escribe, mientras lo hace necesita acallar sus pasiones, y sobre todo, su vanidad. La vanidad es una hinchazón de algo que no ha logrado ser y se hincha para recubrir su interior vacío. Lo que se publica es para que algo, para que alguien, uno o muchos, al saberlo, vivan sabiéndolo, para que vivan de otro modo después de haberlo sabido, para librar a alguien de la cárcel de la mentira, o de las nieblas del tedio, que es la mentira vital."  

:: Altres reflexions:: 

dijous, 7 de febrer del 2013

Reflexions :: La creativitat

"La creativitat s'aprèn igual que s'aprèn a llegir"
Sir Ken Robinson, expert que defensa un sistema educatiu que ensenyi a innovar. LaContra de la Vanguardia 

:: Llegiu-la aquí 


Fa uns dies vaig recuperar aquesta Contra de la Vanguardia de fa un temps. En ella entrevisten a Sir Ken Robinson, un anglès nascut en un barri de Liverpool, que defensa la creativitat i el seu aprenentatge com la base d'una educació millor. Sens dubte una gran reflexió sobre com, quan ens fem grans, anem mutilant la nostra creativitat amb normes, estereotips i cotilles que no ens deixen aprendre a potenciar-la. Gràcies Sir Ken Robinson per ensenyar-nos que ser creatius no és impossible. 

 

dimarts, 5 de febrer del 2013

Recomanacions :: Granujas de medio pelo, el Woody Allen més divertit

Granujas de medio pelo
Director: Woody Allen
Repartiment: Woody Allen, Tracey Ullman,
Hugh Grant i Elaine May, entre d'altres.
Any d'estrena: 2000

Avui us recomano un clàssic de Woody Allen, si, si, clàssic, tenint en compte la quantitat de pel·lícules que ha fet en els últims 13 anys. Es tracta de 'Granujas de medio pelo', la història d'en Ray Winkler que té una gran idea per robar un banc: mentre la seva dona Frenchy es dedica a vendre galetes com a tapadora en un local del costat, el i els seus còmplices excaven un túnel que connecta amb el banc del costat. Amb el que no comptava en Ray, és amb l'èxit que tenen les galetes casolanes de la seva dona. 
En aquesta cinta Allen deixa l'anàlisi psicològica dels personatges, per tornar a la comèdia verbal més hilarant, recuperant així l'essència de les seves primeres pel·lícules, en la què la base són els gags i les situacions que es produeixen, això si sempre amb un rerefons crític. La pel·lícula es divideix en dues parts: la primera és un vodevil divertidíssim que gira al voltant de la preparació i l'execució del robatori. La segona és una espècie de Pygmalió en què les galetes substitueixen les flors. Amb una constant guerra de sexes entre Allen i Tracey Ullman. El guió està ple de frases fantàstiques i la pel·lícula és molt dinàmica. Amb un ventall enorme de temes molt actuals per a reflexionar: la riquesa, el poder televisiu, la intel·ligència, la cultura, el posicionament social o el sentit de la funcionalitat i el valor del món artístic. Tots ells amb un denominador comú: la felicitat no es centra en la quantitat de diners que es tinguin, sino en la capacitat de satisfer els petits plaers quotidians. 
Molt recomanable si no l'heu vist, i si l'heu vist, també!!! Us deixem el trailer!! 



dijous, 31 de gener del 2013

Recomanacions :: Fotografies literàries

Creativitat. Lió, França



Fa uns dies vaig engegar la secció de fotografies literàries, un espai d'imatges que ens parlin de literatura, siguin subjectes literaris o simplement hi tinguin alguna cosa a veure. Avui us recomano aquest retrat d'una llibreria de Lió, França, on els llibres no només serveixen per llegir, sinó, que et donen la benvinguda, t'obren la porta a un món màgic on l'únic límit és el de la teva imaginació. Una fotografia que et demostra que quan et perds per les grans ciutats sense rumb fix, et pots trobar qualsevol sorpresa agradable. Té un relat aquest lloc, o fins i tot una novel·la...qui ho sap. 



“Amb 22 anys era la primera vegada que vivia fora de casa i allà, enmig de parcs, bicicletes, ponts, gent de tot arreu, residències d’estudiants, coffeshops, festivals de rock i festes vaig veure que volia fer alguna cosa creativa a la vida”.


Roger Tartera.

També al facebook i al twitter.
Amb la tecnologia de Blogger.

Que es cremin els cossos

Que es cremin els cossos
Que es cremin els cossos. Editorial Alrevés, Barcelona 2011. Última novel·la publicada

Arxiu del blog

Seguidors

Visites

. : : Visites: